 |
La seguretat infantil a lautomòbil |
 |
Tornar
· Estudis RACC en col·laboració amb JANÉ sobre
lús de Sistemes de Retenció Infantil (SRI).
· Instal·lació
dels Sistemes de Retenció Infantil segons cada grup.
· Recomanacions
de seguretat a lautomòbil.
· Homologació
dels Sistemes de Retenció Infantil.
· EuroNCAP
i Eurotest.
· Sistema
Isofix.
· Jané
Crash Test Research Center, únic tren de xoc privat dEspanya
per lestudi de les conseqüències que els accidents
de cotxe puguin tenir en els nens.
Estudis
RACC en col·laboració amb JANÉ sobre lús
de Sistemes de Retenció Infantil (SRI).
Els accidents són una de les primeres causes de mortalitat
infantil.
Lany 2001, últim any del que es disposen dades oficials,
a Espanya van morir o van resultar ferits greus en accident de tràfic
658 nens menors de 14 anys, el que suposa 1,8 diaris. Aquesta xifra
col·loca a la taxa de mortalitat infantil en accident de
tràfic en el 2,8%, una de les més elevades dEuropa
només per darrera de Portugal, Grècia, França
i Luxemburg.
Segons dades extretes de lInstitut Nacional dEstadística,
el 7,3% de les morts produïdes a Espanya entre els menors de
14 anys són causades per accidents de tràfic.
La diferència entre la vida i la mort en una col·lisió
a 50 km/h (velocitat normal en làmbit urbà)
és lús dun sistema de retenció
infantil.
El RACC, amb la col·laboració de JANÉ, primer
fabricant de cadiretes infantils dEspanya i líder en
el desenvolupament i investigació dels sistemes de retenció
infantil, realitzaren dos estudis, el primer en el 2003 per avaluar
les mesures de seguretat que adopten els pares per protegir els
seus fills menors de 6 anys quan realitzen desplaçaments
urbans. Lestudi va ser realitzat en els períodes dentrada
i sortida dels menors als centres deducació infantil
(guarderies i parvularis -de P3 a P5-, públics i privats).
Les conclusions de lestudi són preocupants:
· 33.000 nens i nenes, el 39,2% del total, entre
0 i 6 anys viatgen cada dia amb cotxe per Barcelona sense utilitzar,
o fent-ho incorrectament, un sistema de retenció infantil.
De lestudi també es dedueix que lús dels
sistemes de retenció infantil decreix a mesura que augmenta
ledat dels nens. Així, lús de cadiretes
entre els petits de 0 i 3 anys és habitual, mentre que a
partir daquesta edat els nivells dutilització
de SRI disminueixen de forma alarmant.
· Lús de les cadiretes infantils està
més estès entre els nens/es més petits, de
0 a 3 anys. El 77,8% dels petits daquesta edat viatja correctament
en el cotxe.
· Entre els nens de 3 i 6 anys, lús
de SRI baixa fins un 12,2 %.
Una altra dada que crida latenció és lelevat
nombre de cotxes que no porten instal·lada una cadireta tot
i portant nens menors de 6 anys. Aquesta dada confirma que, o bé
no són els cotxes habituals dels nens/es, o els pares no
tenen consciència del perill que suposa pels nens viatjar
sense un dispositiu de protecció adequat.
· El 24,7 % dels vehicles on viatgen nens/es entre
0 i 6 anys no tenen instal·lat un sistema de retenció
infantil.
· El 98,4 % dels vehicles que porten cadiretes infantils
ho fan en el seient posterior, majoritàriament en diagonal
al conductor.
Finalment, també es poden fer una distinció per sexes.
Els homes estan més conscienciats que les dones a lhora
de portar els nens amb seguretat al cotxe.
· Lús de SRI (sistema de retenció
infantil) és més freqüent quan el conductor és
un home, 65,5%, a diferència de les dones amb les que el
percentatge baixa fins el 55,4%.
Cal destacar també que el 10,5% dels nens que no utilitzen
SRI van lligats amb el cinturó de seguretat, amb el perill
de patir lesions greus per lús indegut del mateix en
cas daccident.
En el segon estudi realitzat el 2004 i mitjançant una enquesta
realitzada a 600 petits de 6 a 12 anys de Madrid, Barcelona i València,
es pretén conèixer el punt de vista que els nens i
nenes tenen de la seguretat vial.
Els resultats a Barcelona foren els següents:
· Dos de cada tres nens i nenes de Barcelona admeten
que mai circula correctament.
· El 51,7% dels menors de 6 a 12 anys utilitza
a diari el cotxe en alguns dels desplaçaments de casa a
lescola o de lescola a casa.
· Elevat índex de tolerància en els
trajectes urbans.
El 37,7% dels menors entre 6 i 12 anys admet que la persona que
els porta habitualment amb cotxe per ciutat els deixa seure on
volen, ja sigui davant o darrera. Aquest percentatge disminueix
fins el 15,6% quan es tracta de viatges per carretera.
· Alt percentatge docupants que no usen cap
tipus de sistemes de retenció a ciutat.
El 40,2% dels menors admet que en el vehicle en el que circulen
no tots els ocupants utilitza cinturó de seguretat o SRI
a ciutat. Aquest percentatge disminueix fins el 16,1% quan es
tracta de viatges per carretera o autopista.
· En els trajectes urbans és més
habitual no utilitzar els sistemes de retenció infantil
Un 72,3% dels enquestats afirma no circular mai correctament en
els trajectes per ciutat, davant un 70,8% que no els utilitza
en els desplaçaments per carretera o autopista.
· Lús dels sistemes de retenció
infantil en trajectes curts per part dels nens. Els més
grans són els que circulen més insegurs.
En general, a totes les ciutats, els nens més grans (dentre
9 i 12 anys) són els que en major proporció admeten
no circular correctament, en un 92,9% davant als més petits
(de 6 a 9 anys) que admeten no circular correctament, en un 62%.
· Tant en els desplaçaments urbans, com
en els trajectes per carretera o autopista, el principal motiu
per el que no circulen correctament és no utilitzar els
sistemes de retenció infantil. Altres motius són
seure a llocs no permesos o utilitzar els SRI sense portar-los
cordats.
· Baixa conscienciació de la necessitat
dutilitzar cadiretes.
Un elevat nombre de nens i nenes que haurien dutilitzar
algun sistema de retenció infantil, no perceben la necessitat
dutilitzar-lo i creuen que aquests sistemes els han dutilitzar
nens més petits que ells. Del total de nens que necessiten
utilitzar cadireta un 76,8% creu no necessitar-la i un 36,2% que
hauria dutilitzar elevador, no perceben aquesta necessitat.
Sobre la utilitat dels sistemes de retenció infantil, els
nens i nenes demostren ser conscients de la funció protectora
daquests. En la majoria dels casos relacionen les cadiretes
amb aspectes de seguretat, mentre que lelevador el relacionen,
en major mesura, amb la comoditat.
Pujar
Instal·lació
dels Sistemes de Retenció Infantil segons cada grup.
 |
 |
| Com Grup 0,
la instal·lació del sistema de retenció
infantil per automòbil, ha de ser sempre en direcció
contrària a la marxa i preferiblement en els seients
posteriors. En el seient del copilot, ha de conservar la mateixa
orientació que en la situació anterior, sent molt
important comprovar que el sistema airbag estigui desconnectat. |
Com Grup 0+,
la instal·lació és exactament la mateixa
que en el Grup 0 fins que el bebè assoleix els 9 kilos
de pes. A partir de llavors, el sistema de retenció ha
dorientar-se en el mateix sentit que la marxa de lautomòbil. |
| |
|
 |
| Com Grup
1, Grup 2 i Grup 3 la instal·lació del sistema
de retenció infantil sempre ha de ser en el sentit de
la marxa de lautomòbil, preferiblement en els seients
posteriors. Pot col·locar-se en el seient del copilot
amb la seva corresponent cadireta de seguretat, sempre i quan
el sistema airbag estigui desconnectat. |
Pujar
Recomanacions
de seguretat a lautomòbil.
Lordre de situació del sistema de retenció infantil
dins de lautomòbil en funció de major a menor
seguretat, és el següent:
1º Seient central posterior
2º Seients laterals posteriors
3º Seient davanter (sense airbag)
Comprovar, abans dadquirir el producte, que la cadira de
seguretat queda perfectament instal·lada en el seu automòbil.
No utilitzar productes de segona mà.
És molt important per la seguretat del seu bebè que
segueixi les instruccions de muntatge pas a pas i que les conservi
sempre junt a la cadira per posteriors consultes. La correcta col·locació
del Sistema de Retenció és bàsica per garantir
lefectivitat de tot el sistema de seguretat.
Abans dinstal·lar la cadira en el seient del copilot
cerciorar-se de que el sistema dairbag corresponent està
desconnectat. ¡Pot ser molt perillós!
Vigili que cap cinturó estigui enroscat. Ha de fer entendre
al nen que sota cap concepte manipuli els cinturons o enganxes del
mateix.
Ajusti sempre els arnesos de la cadira del bebè a lalçada
de les seves espatlles. Les cadires disposen de sistemes de regulació
per adaptar els cinturons a les diverses constitucions dels bebès.
No abusar del portabebès amb viatges prolongats. És
necessari que el bebè descansi sovint en el cas de trajectes
massa llargs.
És molt important utilitzar sempre tots els components originals,
podria ser molt perillós realitzar modificacions o afegir
accessoris que no estiguin aprovats pel fabricant.
Asseguris de que dintre de lautomòbil, tant lequipatge
com qualsevol altre objecte susceptible de causar dany, en cas daccident,
estigui degudament fixat o resguardat.
La cadira de seguretat haurà destar fixada degudament
amb els cinturons de seguretat encara que no sestigui utilitzant,
ja que en cas daccident podria resultar disparada provocant
danys als ocupants del vehicle.
La cadira de seguretat haurà de ser reemplaçada per
una nova en el cas dhaver patit violentes tensions després
dun accident.
Pujar
Homologació
dels Sistemes de Retenció Infantil.
A més descollir el sistema de subjecció més
adequat per el pes i ledat del nen, també és
molt important que aquest sistema estigui homologat, ja que així
tenim la garantia de que estem utilitzant un producte que ha superat
totes les proves de seguretat.

A més existeixen altres lógos identificatius de les
proves tastades sobre el Sistema de Retenció Infantil que
es va a adquirir.
 |
 |
 |
 |
| PROTECCIÓ TOTAL IMPACTES |
PEANYA ANTIBALANCEIG |
CAPÇAL I ZONA LUMBAR REGULABLE |
A PROVA DIMPACTES LATERALS |
Les proves dhomologació estan descrites en el Reglament
44/03. Aquest reglament és lúnic que obligatòriament
han de passar les cadires de seguretat infantil per ser comercialitzades
a la Unió Europea.
Els goberns de cada país membre designen lésser
que pot homologar productes de seguretat, a Espanya aquesta funció
recau sobre el Ministeri dIndustria.
El Ministeri dIndustria, certifica els laboratoris per realitzar
les proves dhomologació. A Espanya lúnic
laboratori certificat és IDIADA Automotive. Paral·lelament,
goberns, associacions dautomobilistes i organismes de consumidors
europeus, sinspiraren en les proves independents EuroNCAP
(New Car Assessment Program) per crear proves específiques
per cadires de seguretat Infantil. Aquestes es denominen Eurotest.
LEurotest es realitza una vegada a lany sobre diverses
cadires disponibles en el mercat Europeu, les mostres són
comprades directament en comerços especialitzats sense coneixement
dels fabricants.
Les proves de xoc es duen a terme en el laboratori que lAssociació
dAutomobilistes Alemanys ADAC té a Landsberg. Un cop
finalitzades, els resultats són publicats per les associacions
que participen en aquest projecte.
Actualment, aquestes proves són les més exigents
a les que es pot sotmetre una cadira de seguretat de forma independent.
Quadre comparatiu dassajos amb Cadires de Seguretat Infantil
| |
ECE
R44/03 |
Eurotest |
EuroNCAP |
| Probes
dinàmiques |
Xoc
frontal
- a 50 Km/h
- desacceleració: 20 a 28g |
Xoc
frontal
- a 72 Km/h
- desacceleració: 35 a 40g |
Xoc
Frontal
- a 64 Km/h
- desacceleració: diferent per cada vehicle, depenent
de la deformació del xassís (aprox. 40g) |
Xoc
pel darrere
- a 30 Km/h
- desacceleració: 14 a 21g |
Xoc
pel darrere
No definit |
Xoc
pel darrere
No definit |
Xoc
lateral
No definit |
Xoc
lateral
- a 32 Km/h
- desacceleració: 15 a 17g |
Xoc
lateral
- barrera llançada a 50 Km/h contra el vehicle |
| Plataforma |
Seient
definit en el mateix reglament. |
Sobre
un Xassís de VW Golf 4 portes. |
Un
vehicle complert. |
| Dummies |
Sèrie
P
P0: nadó
P1_: aprox. any i mig.
P3: aprox. 3 anys
P6: aprox. 6 anys
P10: aprox. 10 anys |
Sèrie
P i Sèrie Q
P0: nadó
P1_: aprox. any i mig.
P3: aprox. 3 anys
P6: aprox. 6 anys
P10: aprox. 10 anys
Q3: aprox. 3 anys (per impactes laterals) |
Sèrie
P
P1_: aprox. Any i mig.
P3: aprox. 3 anys |
| Mesures
amb el dummy |
Xoc
Frontal
- Acceleracions pit
- Desplaçament cap
Xoc pel darrere
- Acceleracions pit
- Desplaçament cap |
Xoc
Frontal
- Acceleracions pit
- Acceleracions cap.
- Desplaçament cap
Xoc lateral
- Torsions del coll
- Desplaçament cap |
Xoc
Frontal
- Acceleracions pit
- Acceleracions cap
- Desplaçament cap
Xoc lateral
- Desplaçament cap |
|
Pujar
EuroNCAP
i Eurotest.
Reglament ECE44/03
 |
 |
| Xoc frontal |
Xoc pel darrere |
Eurotest
 |
 |
| Xoc frontal |
Xoc pel darrere |
EuroNCAP
Veure vídeo (Pes: 11 Mb / Format: AVI)
Pujar
Sistema
Isofix.
Un dels problemes més freqüents en les cadires de seguretat
infantil, és la seva instal·lació errònia
en el vehicle. Cada cadira disposa dun sistema propi dinstal·lació,
quan més complicat, més possibilitats derror
o omissió de passos. Oblidar-se un pas o no seguir-los al
peu de la lletra pot minvar o inutilitzar les capacitats de protecció
de la cadira.
Els estudis sobre mal ús o instal·lació errònia,
indiquen que majoritàriament es produeix en cadires amb cinturons
integrals. ISOfix es va centrar en un sistema per aquestes cadires,
és a dir, cadires de grups 0, 0+ i 1 (fins 18Kg), la resta
de cadires, al no ser susceptibles derror no foren incloses.
En un estudi realitzat sobre 500 cadires de 70 models diferents,
aquests són els percentatges derror:
 |
| |
CRS
amb arnès |
CRS
sense arnès |
Així doncs, ISOfix neix per solucionar els problemes dinstal·lació
i pretén ser un sistema dinstal·lació
única on no hi càpiga la possibilitat derror.
Sha demostrat que les possibilitats derror instal·lant
sistemes ISOfix són molt reduïdes.
· En què consisteix un sistema ISOfix
En un automòbil: dues varetes situades entre el respatller
i el seient, i un tercer punt (la situació del qual pot variar)
per ancorar una cinta anti-rotació.
Les varetes sindiquen amb el símbol:

El tercer punt pot estar situat a la part posterior del propi seient,
o be al terra del compartiment portaequipatge o en els laterals
o sostre de la part posterior de lhabitacle. La seva posició
a lautomòbil ha destar indicada amb el símbol:

Depenent dels fabricants i dels seus models, podrien existir fins
a 4 places preparades per allotjar seients ISOfix. En lactualitat,
el més habitual, són dos en els extrems del seient
posterior, però tenint en compte, que estadísticament,
la posició més segura és la central, creiem
que la majoria de fabricants incorporaran aquesta posició
de sèrie en els models on les mesures dels quals ho permetin.
En les cadires de Seguretat: dos ancoratges rígids que es
tanquen sobre les varetes de lautomòbil i una cinta
amb un ganxo al seu extrem per cadires de grup 1, o una pota anti-rotació
per grups 0, 0+ i 1.
Quan, el sistema anti-rotació sigui una pota que es recolzi
en el terra del vehicle, la cadira es considera de categoria "semi-universal",
el que significa que el fabricant ha de donar una llista de vehicles
on està comprovat que la cadira sajusta perfectament.
Per què un sistema anti-rotació?
Durant els assajos de xoc per determinar els requisits de la nova
Regulació Europea, es va constatar que les cadires, en estar
subjectes per dos punts pivotants per sota del seu centre de gravetat,
rotaven donant a lusuari major inèrcia que els sistemes
tradicionals. Per pal·liar aquest efecte, sincorporà
un tercer punt de subjecció. Les millores un cop aplicat
aquest sistema anti-rotació són espectaculars.
El sistema anti-rotació pot ser:
· un tensor situat a la part alta, o
· una pota que es recolzi al terra del vehicle.
En ambdós casos el correcte muntatge i el seu posterior
ajust és important. La cinta ha de disposar dun tensor
i la pota ha de poder ajustar-se a diverses altures.
Amb la fi de protegir els usuaris que disposen dun ISOfix
anterior (sense tercer punt dancoratge), dins de la Regulació
44/03 shi ha inclòs la obligatorietat de superar les
proves de xoc amb el sistema anti-rotació instal·lat
i sense instal·lar.
Encara que els fabricants dautomòbils no estan obligats
a instal·lar ISOfix fins al Febrer del 2006, alguns es van
avançar a laparició de la Regulació definitiva
per incloure ancoratges ISOfix als seus automòbils. Aquests
eren en la seva majoria de dos punts pel que no es va tenir en compte
lefecte frontissa.
Pujar
Jané
Crash Test Research Center, únic tren de xoc privat dEspanya
per lestudi de les conseqüències que els accidents
de cotxe puguin tenir en els nens.
Lempresa JANÉ posseeix a la fàbrica de Palau
de Plegamans les modernes instal·lacions del "Jané
Crash Test Research Center". El seu objectiu és garantir
encara més la seguretat dels nens que viatgen en automòbil.
Lhomologació es realitza, com fins ara, en el laboratori
oficial TNO Automotive dHolanda, el més rigorós
dEuropa. Però, amb aquest nou laboratori, savança
de forma espectacular en investigació i desenvolupament de
nous productes, analitzant amb més precisió tant resultats
com proves en productes ja fabricats, o be durant la seva fase de
desenvolupament.
El tren de xoc instal·lat per Jané està preparat
per realitzar assajos segons els paràmetres requerits per
la Normativa Europea de Seguretat a lAutomòbil ECE
R44/03, a més de poder realitzar també els assajos
descrits en la futura normativa de EuroNCAP.
Es tracta de lúnic laboratori privat dEspanya
(només hi ha dos laboratoris privats daquestes característiques
a Europa) i un dels més avançats dEuropa en
la investigació de les conseqüències que els
accidents de cotxe poden tenir en els nens viatgers.
JANÉ ha destinat molts esforços i il·lusió
a aquest centre, ja que constitueix un pas decisiu en la investigació
i el desenvolupament de prototipus de cadires per nens de 0 a 12
anys. Els directius de la firma han manifestat reiteradament la
seva voluntat de millorar constantment la protecció dels
més petits i així, poder minimitzar els riscos de
patir lesions en un accident dautomòbil. Aquesta voluntat
ha estat recompensada amb la posada en marxa daquest nou laboratori
i tren de proves de xoc.
En aquest sentit, recordem que els nens menors de 12 anys han dutilitzar
en els desplaçaments en cotxe uns elements de fixació
especialment dissenyats per la seva morfologia i pes, no sent vàlids
els elements comuns destinats al públic adult, com són
els cinturons de seguretat. Els elements infantils per transportar
bebès i nens, de 0 a 12 anys, en automòbil són
les cadiretes. Aquestes se subjecten al seient del vehicle amb fixacions
que eviten els desplaçaments en cas daccident, i protegeixen
també als bebès. Els diferents models de seients han
destar sota lestricta reglamentació europea R44/03.
Què és el tren de xoc?
El tren de xoc és un sistema de simulació de col·lisió
dissenyat exclusivament per cadiretes dautomoció. El
sistema està fet tot seguint amb les exigències de
la normativa europea vigent referent a la seguretat infantil. En
el simulador es realitzen les proves de les cadires, independentment
de lhomologació o no homologació posterior que
dependrà del compliment de les normatives comunitàries.
Els tipus de xoc que poden experimentar-se en el "Jané
Crash Test Research Center" són tres: frontal, posterior
i lateral. El sistema de simulació és del tipus catapulta,
que permet assolir diferents velocitats dimpacte, així
com les desacceleracions o forces, que equivaldrien als resultats
obtinguts sobre una cadira dautomoció fixada a un seient
dautomòbil, que impacta contra un cos dextrema
rigidesa o immòbil.

Descripció del sistema
El sistema establert en el laboratori de la firma JANÉ permet
assolir les velocitats dimpacte requerides, segons estableix
la normativa europea (30-50 Km/h), encara que donat el cas es pot
arribar fins a 65 Km/h, com en les proves per automòbils.
Els assajos que duran a terme dara en endavant els tècnics
de JANÉ comprenen els quatre grups de cadires en què
es divideixen les categories infantils, des dacabats de néixer
fins als 12 anys. Aquests grups són: el Grup O, fins a 10
Kg de pes, i 9 mesos aproximadament; el Grup O+ fins a 13 Kg de
pes i 18 mesos; el Grup 1, de 9 Kg a 18 Kg i des de 9 mesos a 4
anys, i el Grup 2 i 3, des de 10 Kg a 36 Kg i des de 3 a 12 anys
dedat.
El procés es realitza des duna sala de control on
sanalitzen els sistemes mecànics i de control, la filmació
i ladquisició de dades, i per últim, el control
dels ninots de prova coneguts com dummies.

Què és un dummy?
En els laboratoris de simulació daccidents, els enginyers
i els tècnics sesforcen en perfeccionar els nous sistemes
de seguretat, com és el cas del "Jané Crash Test
Research Center". Per estudiar els diferents nivells de gravetat
que poden afectar als éssers humans, tan adults com nens,
es fabricaren, fa ja uns anys, els dummies. Es tracta duns
ninots/maniquí, dotats artificialment de característiques
humanes, amb un esquelet fabricat amb acer i recobert amb cautxú.
Veiem als dummies quan els fabricants realitzen proves de seguretat
(Crash Test). Tots aquests ninots es col·loquen a linterior
dels vehicles de proves. Es connecten a un equip de sensors, que
aporten dades completes sobre les zones dimpacte i les conseqüències
que aquests tenen en les diferents parts del cos humà.
El tren de xoc instal·lat per Jané està preparat
per realitzar assajos segons els paràmetres exigits per la
Normativa Europea de seguretat a lAutomòbil ECE R44/03,
a més de poder realitzar també els assajos que es
descriuen en la futura normativa EuroNCAP.
EuroNCAP és una organització fundada lany 1997
que ofereix assessoria sobre el rendiment de la seguretat en models
dautomòbils que es venen a Europa i posteriorment a
la resta del món. Compta amb el suport de diferents goberns
dEuropa, de la Comissió Europea i dorganitzacions
dautomobilistes i de consumidors dels diferents països
de la Unió Europea. Un dels seus principals objectius és
encoratjar als fabricants a ultrapassar els estàndards mínims
de seguretat exigits per les lleis europees.

Anatomia d'un dummy
Tot el que li passa a un dummy durant un impacte violent es registra
i sestudia mitjançant sensors situats a les diverses
parts del cos dun dummy. Membre a membre, sobté
la informació:
Cap: el cap està fet dalumini i recobert amb una goma
que imita la pell. Els sensors situats al cap proporcionen dades
sobre les forces i acceleracions que experimenta el cos del bebè.

Veure vídeo (Pes: 11 Mb / Format: AVI)
Pujar
Treball elaborat el Juliol
del 2005
Treball cedit per la firma JANÉ
Revisat i adaptat por el Dr. Ramon Clapes
Servei dUrgències de lHospital de Nens de Barcelona
Tornar
|