 |
Com escollir una joguina |
 |
Tornar
A més de trobar informació
pràctica sobre lús de les joguines trobareu
un seguit de consells per escollir la que sigui més adeint
depenent de ledat del nen.
Ens trobem, un any més, davant les festes més importants
pels nens de tot el món: Nadal. Aprenen ràpidament
tot el ritual associat a aquestes dates tan destacades del calendari:
el pessebre amb les figures, larbre de Nadal amb les boles
de colors, la nit de Nadal i la nit de cap dany, amb el torró
i el massapà i, per suposat, la cita més esperada:
la visita nocturna dels Reis Mags.
Els nens esperen amb ansietat i il·lusió, com cada
any, veure les joguines noves que apareixen per art de màgia
al matí però, darrere daquest costum, la gran
majoria de pares han passat per moments dindecisió
preguntant-se sobre quina és la joguina més adient.
Quins elements cal tenir en
compte quan escollim una joguina?
Lelecció de la joguina més adient per a cada
nen en un moment determinat de la seva infantesa no és una
tasca fàcil; ha de ser una decisió meditada basada
en el coneixement de cada nen, la seva edat, la personalitat i les
circumstàncies específiques.LAssociació
Espanyola de Fabricants de Joguines (AEFJ), amb àmplia experiència
durant molts anys dinvestigació sobre lunivers
infantil, enumera una sèrie de punts importants a lhora
descollir la joguina més adient per a cada nen:
· Les necessitats
i preferències que el nen transmeti.
· El nivell devolució
de cada nen en particular.
· La capacitat
del nen, és a dir, la maduresa intel·lectual, la
força física i lhabilitat manual.
· Les característiques
del medi ambient on transcorri la vida del nen: lespai i
el temps disponibles, els companys de joc, etc.
· Les característiques
pròpies dels jocs, és a dir, si es fan servir en
solitari o en grup, si es fan servir per fomentar la competència,
lagressivitat, la solidaritat, la col.laboració,
etc.
· Les capacitats
específiques que es desitgin potenciar en el nen.
· El desenvolupament
de diferents funcions en el nen a través dun nombre
i duna varietat adient de joguines.
· Per tenir èxit,
una joguina ha de ser propera al món immediat del nen i
a les característiques de la seva imaginació. En
definitiva, lactivitat que proposi el joc ha de ser atractiva
i lúdica pel nen ja que ell juga per a divertir-se i no
per aprendre.
· A lhora
de comprar una joguina shan de tenir presents els gustos
i preferències del nen.
· Per tal daconseguir
una bona adequació de la joguina a ledat i a les
seves característiques cal conèixer bé el
nen. Per aquest motiu és imprescindible que els pares hi
dediquin temps per jugar amb els seus fills.
· Cal regalar
joguines que desenvolupin aspectes concrets de la personalitat
del nen i que també complementin les tendències
més acusades i sadaptin clarament a la psicologia
particular de cada nen.
· La millor garantia
de seguretat és que la joguina hagi estat fabricada en
algun dels països de la Unió Europea o que sigui de
marca suficientment coneguda ja que, desgraciadament, algunes
joguines importades fan servir la marca CE encara que no compleixen
la normativa vigent de seguretat.o Quan sescull la joguina
adient a ledat del nen sen facilita lús
correcte i es garanteix la seguretat física.
· Les indicacions,
instruccions, etc., han destar en castellà o en una
llengua co-oficial.
· Quan es compren
joguines mòbils amb rodes, shan de comprar també
els complements esportius que fan segura la seva utilitat.
· Quan es compra
una joguina cal tenir en compte el disseny, la forma i el color
ja que tot això afavoreix la motivació del nen.
· Davant duna
opció de compra duna joguina, els adults han de saber
que les més valorades pels nens són aquelles que
serveixen per jugar amb altres nens.
· La millor joguina
no és la més cara sinó la que millor sadapta
a la personalitat, edat i maduresa del nen.
· Les ludoteques
o centres de temps lliure per a la infància són
pensades per afavorir lús de la joguina com a medi
eficaç i permanent de plaer i a incrementar i millorar
la comunicació i convivència entre els nens.
· La gran majoria de nens espanyols tenen una clara
preferència per compartir les seves joguines amb els pares
i amb la resta de membres de la família.
Joguines adients a la maduració
i personalitat del nen per edat
 |
|
Edat
|
 |
Característiques |
 |
Tipus
de joguines |
 |
 |
|
De 0 a
6 mesos
|
 |
··
Segueixen amb la mirada el moviment de persones i dobjectes.
·· Descobreixen
la funcionalitat del seu cos.
·· Responen
amb rialles i xerroteigs.
·· Diferencien
formes i colors.
·· Poden
agafar objectes.
|
 |
··
Mòbils de bressol.
·· Sonalls
de colors.
·· Ninos
de goma.
·· Elements
amb so.
·· Mossegador
per les dents.
·· Catifes
de tela amb activitats pel nen.
·· Joguines
amb contrast de colors i diferents textures.
|
 |
|
|
|
De 7 a
12 mesos
|
 |
··
Moviments més voluntaris.
·· Exploren
i colpegen objectes.
·· Busquen
objectes amagats.
·· Seuen
sols.
·· Arrosseguen
i agafen diferents objectes.
·· Capacitat
per reconèixer veus i dir algunes paraules com negacions,
afirmacions i papa i mama.
|
 |
··
Joguines que roden, pilotes, jocs dencaixar senzills.
·· Joguines
sonores.
·· Joguines
amb contrast de colors.
·· Joguines
amb textures diferents.
·· Saltamartins,
ninos de drap.
·· Joguines
per laigua.
·· Centres
dactivitats amb elements per manipular amb sons i textures.
|
 |
|
|
|
De 13 a
18 mesos
|
 |
··
Saben caminar i saltar.
·· Fan servir
i entenen les paraules.
·· Tiren
i recullen objectes.
·· Reconeixen
la propietat dels objectes.
|
 |
··
Ninos de drap, goma o vellut.
·· Joguines
amb diferents textures i contrasts de colors.
·· Construccions
i cubs per encaixar i apilar.
·· Bicicletes
i cotxets de tres o quatre rodes.
·· Centres
dactivitats.
|
 |
|
|
|
De 19 a
24 mesos
|
 |
··
Aconsegueixen equilibri.
·· Parlen
i comprenen.
·· Senten
alegria davant els seus guanys.
·· Descobreixen
lentorn i la natura.
·· Juguen
amb els companys.
·· Primers
jocs simbòlics.
·· Apareixen
els primers amics.
|
 |
··
Joguines de moviment com cotxes, bicicletes i altres vehicles.
·· Gronxadors.
·· Nines,
animalets.
·· Jocs
dexpressió com pissarres, pintures, musicals.
|
 |
|
|
|
De 2 a 3
anys
|
 |
··
Aprenentatge dhabilitats noves.
·· Corren
i salten.
·· Sentit
del perill.
·· Més
destresa.
·· Curiositat
pels nombres.
|
 |
··
Tricicles, cotxes, pales, cubs, construccions, puzzles.
·· Instruments
musicals, plastilina, pintures.
·· Nines,
vestits, bressols, cotxets, cadires, telèfons de joguina.
|
 |
|
|
|
De 3 a 5 anys
|
 |
··
Descobreixen lentorn familiar.
·· Conversen
i pregunten.
·· Major
habilitat física i precisió.
·· Mostren
sentiments en els jocs.
·· Aprenen
cançons.
·· Comparteixen
i juguen amb els seus amics.
|
 |
··
Puzzles, mecanos.
·· Patins,
tricicles, bicicletes, camions.
·· Pissarres,
contes, titelles, magnetòfons.
·· Ninos
articulats o amb accessoris, disfresses, cases de nines.
·· Primers
jocs de taula.
|
 |
|
|
|
De 6 a 8
anys
|
 |
··
Augmenta la curiositat.
·· Poden
llegir, dibuixar i escriure.
·· Sumen
i resten.
·· Creen
móns imaginaris.
·· Realitzen
activitats en grup.
|
 |
··
Pilotes, equips desport.
·· Bicicletes,
monopatins, estels.
·· Mosaics,
jocs manuals.
·· Trens,
cotxes teledirigits.
·· Jocs
de preguntes i respostes, de memòria,
·· Jocs
de cartes, futbolins, billars.
·· Jocs
de cartes, futbolins, billars
·· Microscopis,
jocs dexperiments.
|
 |
|
|
De 9 a 11
anys
|
 |
··
Tendència a exagerar.
·· Fan plans
propis.
·· Individualisme.
·· Jocs
a laire lliure.
·· Interès
pels amics, els clubs i les col.leccions.
·· Activitats
complicades.
|
 |
··
Complements esportius, bicicletes, monopatins.
·· Mecanos
de metall, construccions complexes, maquetes.
·· Jocs
manuals.
·· Jocs
audiovisuals i electrònics.
·· Jocs
destratègia i reflexió, jocs de societat.
amiliars.
|
 |
|
|
(Revisat i actualitzat el Novembre del 2007)
BIBLIOGRAFIA
- Newman, L S. International and unintentional memory in young
children: Remembering vs. playing.. Journal of Experimental child
Psychology. 50, 243-258. 1990.
- Pellegrini, AD. Jones, I. Play, toys and child development.
Cambridge University Press. 1994.
- Saltz, E. Brodie, J. Pretend-play training in childhood. A review
and critique. Contributions to Human Development, 6, 97-113. 1982.
Treball elaborat el Novembre
del 2003.
Treball cedit por la Associació Espanyola de Fabricants de
Joguines.
Revisat y adaptat por el Dr. Ramon Clapes.
Servei dUrgències del Hospital de Nens de Barcelona.
Tornar
|