Dranatges transtimpànics

Tornar

L’oïda es un dels sentits que més sovint passa desapercebut. Per evitar malalties cal visitar l’otorino de forma assídua. Aquí teniu informació sobre els diferents problemes que aquest sentit ens pot donar i els drenatges que actualment s’utilitzen.

Els tubs de drenatge transtimpànic són cànules fenestrades amb dilatacions a les extremitats que en faciliten la retenció a la membrana timpànica. La finalitat d’aquestes cànules és la d’impedir el tancament d’aquesta membrana per tal que l’oïda mitja romangui ventilada permanentment.
Els drenatges poden ser de diferents materials, formes i mides. La col.locació d’un tipus de drenatge o d’un altre dependrà de la durada del tratament.

Indicacions

1) Otitis mitja serosa: de més de tres mesos d’evolució que no es resol mitjançant un tractament mèdic. Aquesta otitis es podria manifestar com:

1.a) Hipoacúsia
1.b) Dificultat en l’aprenentatge
1.c) Alteracions de la parla i del llenguatge

2) Alteracions estructurals de la membrana timpànica: com la retracció timpànica que, a mesura que evoluciona, pot formar bosses de retracció i colesteatoma (tumor benigne de l’oïda mitja que pot provocar diverses complicacions).

3) Complicacions supuratives: complicacions intracraneals (meningitis) o intratemporals (paràlisis facials, mastoiditis, ...).

4) Otitis mitja aguda recurrent: L’ús de drenatges ha demostrat ser vàlid com a alternativa de la profilaxi antibiòtica, si tenim en consideració la contribució d’aquests drenatges en el desenvolupament de resistències bacterianes.

5) Fissura del paladar: En nounats amb fissura de paladar s’ha de posar el drenatge com més aviat millor per prevenir les seqüeles que apareixen degut al mal funcionament de la trompa d’Eustaqui.

6) Síndrome de Down: És freqüent que coexisteixi una disfunció tubárica amb la síndrome i és per això que hi ha repercussions auditives importants que només es poden corregir mitjançant la col.locació de tubs de drenatge.

Tècnica quirúrgica

Es fa una incisió a la membrana timpànica (miringotomía) amb anestèsia general i amb microscopi per poder aspirar el contingut mucós de l’oïda mitja i posar el drenatge al timpà per evitar-ne el tancament espontani.

Preguntes més freqüents

Quins resultats té l’ús dels drenatges transtimpànics?
· Recuperació de la pèrdua auditiva.
· Prevenció d’una nova retenció de la mucositat a l’oïda mitja.
· Evitar l’adherència i l’erosió de la cadena osicular.
· Disminució dels episodis d’otitis mitja recurrent.

És l’únic tractament que existeix?
· Fins al moment, és la millor solució quan el tractament mèdic no té èxit.

Quins riscs implica la utilització dels drenatges transtimpànics?
· El perill potencial és mínim però quan no s’apliquen els drenatges, hi pot haver irreversibilitat al timpà i a la cadena osicular.

Es poden tornar a posar?
· Quan la trompa d’Eustaqui no funciona correctament, s’han de tornar a posar tantes vegades com sigui necessari.

Quan de temps romanen els drenatges al timpà?
· La mitjana de permanència oscil.la entre els 6 i 12 mesos.
· Els drenatges de permanència llarga es mantenen entre 3 a 5 anys.

S’han de treure els tubs?
· El millor és esperar la sortida espontània dels tubs, deguda a la migració epitelial de la capa externa timpànica.
· Si romanen col.locats durant un temps excessiu es poden extreure si el motiu pel qual es van col.locar ja està solucionat.

Quines cures requereixen?
· Evitar l’entrada d’aigua a l’oïda externa perquè a través del drenatge es podria filtrar líquid a l’oïda mitja i provocar una supuració o otorrea. Per solucionar això hi ha diferents models de motlles de silicona.

Quines complicacions comporta la cirurgia?
· Les lesions a la cadena osicular són una possibilitat remota per a un cirurgià amb experiència i quan es fa la cirurgia sota les millors condicions pel que fa a la tècnica, equipament i anestèsia.
· Els sagnats són poc habituals i s’autolimiten espontàniament.

BIBLIOGRAFIA
- Traserra J. Patología tubárica e inflamatoria del oído medio.En: Otorrinolaringología. Barcelona. Ediciones Doyma, 1992.
- Tos H. Production of mucus in the midle ear and eustachian tube. Ann Otol Rhinol Laryngol 1974; 83(supl 11):44-58.
- Saffer M. Miringotomía. Tubos de ventilación. En: Otorrinolaringología Pediátrica.Ed. Revinter, 1998.
- Bluestone CD, Klein JO.Otitis media in infants and children.WB Saunders Company Philadelphia, 1995.
- Bluestone CD, Stool SE, Kenna MA. Pediatric Otolaryngology. WB Saunders
Company. Philadelphia, 1996.
- Debruyne F, Jorissen M, Poelmans J. Otorrhea during transtympanal ventilation. Am J Otol., 1998, 9: 316-317.
- Felder H. The use of tympanostomy tubes. Pediatric Annals, 1988, 17: 616-617.
- Herrerias CA. Alergia y otitis con efusión. En: Otorrinolaringología Pediátrica. Ed. Revinter, 1998.
- Sih T. Complejo de la otitis media. En: Otorrinolaringología Pediátrica. Ed. Revinter, 1998.
- Paradise JL. Managing otitis media: a time for change. Pediatrics, 1995,96: 4, 712.
- Bluestone CD, et al.Eustachian tube and middle ear physiology and pathophysiology.
- Ann Otol Rhinol Laryngol, 1994, 103(8) part 2: 13-19, Supl 164.
- Viñas J. Otitis serosas. En: Otorrinolaringología. Barcelona. Ediciones Doyma, 1992.

Dr. A. Colls Cámara
Servei d’ORL. Hospital de Nens de Barcelona

Tornar