 |
Lactància materna |
 |
Tornar
· Com es produeix
la llet?
· Com prèn
el nen la llet?
· Com he de
posar-me el bebè en el pit?
· Com sabem
que està ben agafat al pit?
· Quan i quant
de temps ha de mamar?
· Com sabem
que ja en té prou?
· Tinc poca
llet?
· Com tenir
més llet?
· En quines
situacions no puc donar de mamar al meu fill?
· Li he de
donar aigua ara que fa calor?
· Fins quan
he dalletar-lo?
· Quan he
de donar algo més que llet?
· Què
ha de prendre a més de llet?
· Què
ha de menjar per alletar?
· Com mhe
de preparar per donar el pit?
· Vull seguir
alletant i he de tornar a treballar: Què faig?
· Que puc
fer per tractar les clivelles?
Com
es produeix la llet?
Quant sestimula la arèola segrega a la glándula
hipófisis una hormona que es diu prolactina, que com el seu
nom ens sugereix estimula la producció de llet.
Aquesta és la hormona responsable de que les cèl·lules
de la glàndula mamaria produeixin llet.
La prolactina és una hormona amb moltes altres activitats.
És important recordar que impedeix lovulació
y es produeix més durant la nit.
El reflex de prolactina és molt generós ja que ha
major estímul de la arèola, es produeix major quantitat
de llet.
| REFLEX DE PROLACTINA |
 |
Pujar
Com prèn
el nen la llet?
La llet surt del pit de la dona de dos maneres:
Una és una acció fonamental de la mare, gràcies
al reflex de loxitocina: al estimular la arèola amb
la boca, amb la hipofisis es produeix també oxitocina. Sanomena
també reflex de sortida de la llet.
Aquesta hormona fa que es contreguin uns múscles (lúter
també es contrau) situats al voltant dels alveols on es produeix
la llet, fent que al mateix temps milers de gotes surtin als canalicles
de la glàndula mamaria (conductes galactofors) que confueixen
la llet fins al si lactifer i a través del mugró a
la boca del nen. Moltes dones lactants davant diferents estímuls
com els tàctils en el mugró i larèola,
auditius al plorar el nen o visuals, del bebè, tenen sortida
espontànea de la llet, gotejant dambdós pits.
Algunes dones poden patir més dun reflex de la sortida
de la llet.
| REFLEX D'OXITOCINA |
 |
Laltre forma que es pot treure llet del pit és la
compressió amb la boca del nen als pits, presionanlos de
tal manera que surt més llet i de manera més eficaç.
La fisiologia de la succió ens mostra que la boca no xupa.
Entre el paladar i la llengua es comprimeix una part del pit que
es manté dintre de la boca en el que estan situats els sins
lactifers. Al estar dintre de la boca, és díficil
veure la arèola quant el nen està ben agafat al pit.
Perqué aquesta compressió sigui eficaç la
boca ha destar molt oberta i la llengua ha destar per
sota larèola, de tal manera que si el mugró
estigués fora de la boca aquest es situaria a laltura
del nas.
La pressió de la llengua i el paladar i els moviments ondulatoris
de la llengua dendavant cap en darrere, fa que la llet sorti
a través del mugró a la gola.
La col·locació de la boca en el pit es fonamental.
| COL·LOCACIÓ
EN EL PIT |
| Correcte |
Incorrecte |
 |
 |
Pujar
Com he de
posar-me el bebè en el pit?
Per que aquesta col·locació de la boca sigui possible,
la postura de la mare i el nen sha de tenir en compte. Són
diverses les posicions que la mare i el nen poden adoptar. Parlarem
de les tre més importants. Cada mare i el seu fill han de
buscar aquella posició que més els ha favoreixi.
1) Estirats al llit
2) Mare asseguda: Nen agafat en braços/Nen posició
Rugby
Estirtats al llit: la mare es troba estirada de costat amb el seu
fill davant della recolzat sobre el costat contari. Conseguirem
una millor col·locació de la boca si el bebé
està ben enganxat a la seva mare, el cap lleugerament tirat
cap endarrere amb el mugró a lalçada del nas,
de tal manera que al introduir el pit a la boca aquest passi fregant
el llavi superior.
A la postura asseguda amb el nen en braços, la panxa del
nen ha destar tocant a la mare, el cap recolzat sobre el terç
inferior del canell, la mà subjectant la part alta de lesquena
entre els homoplats i apretat cap a la mare, no la mare inclinada
cap endavant.
Per aconseguir una bona col·locació a la postura
de pilota de rugby, la mare agafa el cos del bebè, aplicant
la panxa daquest damunt de la banda del pit que ha de mamar,
amb laltre mà aguantarà el cap sense empènyer
cap al pit. Aquesta postura és molt pràctica amb gemelos.
Si es pressiona el cap del nen per acostar-lo al pit en totes les
posicions, pot ocórrer, que es tiri cap enrrere pel reflex
que tenen els recients nascuts i donar la sensació de refús
del pit.
Al acostar el bebè al pit de la mare hauria de tenir el
mugró a lalçada del nas del nen i entrar a la
boca a prop del llavi superior.
Pujar
Com
sabem que està ben agafat al pit?
Un cop amb la postura i la col·locació de la boca
adequades, la mare sap que està ben agafat i traient llet
perque no nota la mínima molèstia en el pit i el ritme
de moviment de la boca que sent la mare és al principi ràpid
i quant es produeix el reflex de la oxitocina la boca somple
de llet, els moviments de la boca es fan més lents i amplis,
amb salves de 6 a 10 i repòs entre elles.
Podem escoltar al empassar i veure com al mamar mou les mandíbules
ampliament i se li poden moure les orelles.
La nostre parella ens pot ajudar observant com donem de mamar,
i controlant una serie de signes de bona col·locació.
Amb les seves referències podem aconseguir que sagafi
millor al pit.
Pujar
Quan
i quant de temps ha de mamar?
El pit no té horari.
Igual que els adults, no hi ha normes aplicables a tothom, cada
individu té uns hàbits i models que van seguint.
Possiblement, si el nen està ben agafat durant un període
entre 10 i 30 minuts, deixarà el pit quedant-se adormit.
És natural que el principi demani de mamar cada hora i mitja
i dos hores i posteriorment aquests intervals podrien anar espaiant.
Si el/la nen/a volen mamar en tot moment i no es separen mai del
pit, shaurà de valorar la posició del nen, sobretot
si la mare té molèsties al mugró quan mama.
Durant el primer mes el bebè ha de mamar al menys 6-8 mesos
al dia.
Pujar
Com
sabem que ja en té prou?
Hi ha moltes maneres de controlar-ho. Si un nen mama bé té
períodes de vigilia amb freqüència i mostra un
desenvolupament neurològic i activitats normals.
Davant langoixa materna més frecuent de ¿si
té suficient?, la millor manera de analitzar es veient el
número de pipis que fa el nen i la consistència de
les deposicions: si un bebè fa 4-6 pipis al dia i les seves
caques són toves i groguenques, prén tota la llet
que li fa falta. "On no nhi ha no en raja".
El pes és una altre variable a controlar que angoixa molt
als pares. Encara que és una mesura important, sha
de recordar que és una variable de distribció normal
en la població, és a dir, hi ha valors mitjos i valors
extrems que no shan titllar de patológics ja que només
són nens, que hem de controlar més intensament i valorar
el seu progrés.
Adecuar les taules que estem utilitzant actualment per valorar
i comparar els nens, ja que estan realitzades per nens alimentats
fonamentalment amb lactància artificial.
És el metge el que ha de valorar el pes com un dels molts
paràmetres clínics i proves exploratòries que
serveixen per avaluar el benestar del nen/a. El pes no és
lúnic.
De totes maneres la millor manera de saber si el bebè té
gana es col·locarlo al pit. Si continua mamant és
que encara necessita més.
Pujar
Tinc
poca llet?
Aquesta és una pregunta molt frecuent entre les mares, sobretot
si les expectatives de tenir un nen "ideal" (menja cada
4 hores, està actiu, dorm bé, no plora, sengreixa
i creix segons el millor dels percentatges... etc) no se cumplen.
Ja hem vist com saber si ja en té prou. Si compleix aquests
requisits, encara que tingui poca llet no sha de preocupar.
Hi ha periodes de creixement, en els que el nen canvia el ritme
de preses que tenia establert i demana amb més assiduïtat.
Moltes dones davant aquesta situació i al notar el pit més
tou (no sha de sentir linfladura típica dels
primers dies), poden pensar que no tenen suficient llet. Això
són fases del creixement en les que sha destablir
una adaptació mútua amb les necessitats del nen. Si
la col·locació és bona, al mamar amb més
freqüència, es produirà tota la llet que es necessiti
i possiblement es tornarà a la freqüència habitual.
Pujar
Com
tenir més llet?
Com hem comentat abans, quant més sestimula i es buida
el pit, més llet produeix. Si volem produir més llet,
hem de posar el bebè a mamar. Si la posició és
correcte satisfarà totes les seves necessitats al mateix
temps.
Creiem que no existeixen aliments galactògens per donar
més llet, encara que algunes dones refereixin major quantitat
de llet al menjar alguna aliment en particular. Els aspectes psicològics
poden jugar un paper molt important en aquests casos. En alguns
fàrmacs sha vist un efecte secundari de produir prolactina
i en algunes ocasions sha utilitzat per produir més
llet.
En ocasions es deia que és necessari, prendre molta llet
i molt líquid per prroduir més llet. En realitat sha
de saber que la falta de líquids ( no té perque ser
precisament llet), podria produir una menor quantitat de llet, però
al prendre més líquids dels que es necessita no produirà
més llet. És el nen qui regula la producció
de llet.
Pujar
En
quines situacions no puc donar de mamar al meu fill?
Alletar és un dret de la dona, així com ho és
del nen el ser alletat per la seva mare.
Si no es vol exercir aquest dret, és una raó per no
donar de mamar.
En ocasions la falta o la inadequada informació impedeixen
a la mare i al nen daquest dret.
Són rares les contraindicacions mèdiques de la lactància.
Algunes malalties congènites com la galactosemia ho són.
La infecció per HIV (SIDA) en països desenvolupats i
mentres no es disposa de més dades científiques també
és una contradicció.
NO SÓN CONTRADICCIONS de la lactància materna les
mastitis, la ictericia del nen, la majoria de malalties de la mare,
ni en el cas gran part dels medicaments.
La consulta de prospectes duna gran part dels medicaments
podria portar a moltes angoixes i a deixar la lactància o
suspendre el tractament erròniament. Consulti el seu pediatre.
Davant el dubte respecte algún medicament i la lactància,
en el servei durgències disposem de la informació
actualitzada sobre els medicaments i la seva administració
a la mare lactant.
Pujar
Li
he de donar aigua ara que fa calor?
El component fonemental de la llet humana és laigua.
Sha comprovat que tot i en climes tropicals i desèrtics,
aquells nens que prenen llet materna no tenen problemes de falta
de líquids.
No és necessari en el nostre clima administrar cap líquid
al bebè, ni encara de recient nascut, a no se que alguna
raó mèdica ho indiqui. Aquestes són molt escasses.
Pujar
Fins
quan he dalletar-lo?
La decisió dalletar és de la mare. Ella i el
seu fill han de decidir fins quant.
No hi ha límits de duracó de la lactància.
La llet, en general, es considerada, per tots els nutricionistes,
com un aliment molt complet. Si aquesta llet és humana i
de la seva mare, encara és més important pel petit.
Els etòlegs (científics que estudien i investiguen
levolució de les espècies humanes) xifren en
tres o quatre anys el temps idòni de lactància en
lespècie humana. Són moltes les persones que
a partir daquesta data deixen de prendre llet perque en el
seu intestí els hi falta la encima que digereix la lactosa
(sucre de la llet).
LAssociació Americana de Pediatria recomana que la
lactancia materna sigui exclusiva dels 6 primers mesos de vida i
juntament amb altres aliments almenys un any. Després mentres
la mare i el nen volguin.
La OMS a la seva assamblea de maig de 2001 va recomenar que la
lactancia fos exclusiva dels primers sis mesos i després
d almenys dos anys.
Tot és possible i sha de pensar que el millor és
el que podem fer. Per alletar els nens, quant més millor.
Pujar
Quan
he de donar algo més que llet?
Com hem dit abans la OMS i les societats pediàtriques, no
recomanen més que llet materna durant els 6 primers mesos.
Possiblement, abans daquesta data, administrar un altre tipus
daliment no té cap benefici en el desenvolupament i
la salud del nen.
LAcademia Americana de Pediatria sugereix que el nen està
llest per prendre altres aliments quan:
1) Es capaç destar sentat per si sol
2) Perd el reflex dextrusió (reflex que tenen els lactants
petits evitant amb la llengua que entrin coses diferents de llet)
3) Mostra dinterès pel menjar dels adults
4) Saben mostrar gana i sacietat amb els seus gestos.
Pujar
Què
ha de prendre a més de llet?
Les recomenacions actuals de la ESPGSN (Societat Europea de Gastroenterologia
i Nutrició Pediatriques), es donaven unes recomenacions molt
flexibles, no es podia donar res abans dels 4 mesos i en alguns
casos podien no prendre res fins els 6 mesos.
La manera dintroduir els nous aliments, quins aliments introduir,
i quant, està molt determinada per la cultura de cada àrea.
Pot ser molt normal introduir al nostre país les fruites,
en primer lloc, ja que tenim una gran varietat dellas i estan
a labast de tothom, mentres que en els països nòrdics,
les papilles de cereals són més habituals com primera
alimentació complementària.
Lalimentació que ha de rebre el lactant és
complementària. Això significa que a més de
la llet que està prenent ha de rebre algun altre tipus daliment.
Poden ser les fruites, els cereals o el que sadministri al
nen, no será suplint una presa de llet, sino a més
a més della.
El lactant ha danar prenent noves coses progressives duna
en una, esperant una setmana abans dintroduir una de nova
perque el nen tingui una alimentació similar a la de la resta
de la família. La llet és un aliment que com hem dit
abans no ha de faltar a la seva dieta, al menys fins els 3 anys.
Pujar
Què
ha de menjar per alletar?
Sempre shavien posat condicions a la dona sobre el que havia
i podia menjar per alletar a un bebè. En realitat aquestes
recomenacions intentaben generalitzar una acció que és
molt diferent en cada una de les persones.
No és veritat que la dona hagi de beure llet de vaca per
produir més llet. La idea de haver domplir els dipòsits
és una imatge ridícula. Cap altre mamífer pren
llet per alletar a les seves cries i la qualitat daquesta
és perfecte. El risc de la ingesta excessiva de llet està
en que es pot provocar en el bebè al·lèrgies
a las proteines de la llet de avca a través de la seva mare.
No és veritat que es necessiti menjar per dos. Per produir
suficient llet i de la millor qualitat la dona que alleta necessita
només 500 caloríes extres. La resta de lenergia
per produir la llet lobté dels dipòsits grassos
que ha anat fent durant lembaràs. Quant la mare menja
el necessari, el bebè actúa com el millor dels mderns
aparells de liposucció.
No hi ha aliments prohibits. És possible que al prendre
alguns aliments, lolor de la mare i de la seva llet variin,
això pot fer que el bebè en un primer moment noti
algo extrany i inclus refusi el pit. Els nens que han près
pit sacostumen daquesta forma als olors i sabors daltres
aliments, és per això que en general, després
ho accepten molt millor.
Pujar
Com
mhe de preparar per donar el pit?
Lart dalletar és una cosa que passava de mares
a filles al llarg de 2 milions danys dhistòria.
Aquesta cadena dinformació i recolzament a la lactància
materna, en aquest moment està trencada, degut a labandó
de la lactància que va ahber en els anys 60-70, de tal manera
que moltes de les actuals avies, no van experimentar la lactància,
això pot originar una falta de recolzament i saber en el
tema.
La OMS i la UNICEF el 1992 van llençar un programa dHospitals
amics dels nens : En aquests hospitals es pretén que promoguin,
recolzin i protegeixin la lactància materna. Deu passos són
els que es recomanen en tots els hospitals del món per promoure
la lactància. Hi ha alguns que ens serveixen per preparar-nos
per donar el pit.
1) Pas 3 Donar informació a les embaressades sobre com donar
el pit i la importància que aquest té: En aquest punt
entraria la informació sobre tots els altres , ja que tots
aqusts shan mostrat útils en la promoció de
la lactància materna: Inici precoç, lactància
a demanda, Rooming in (habitació compartida), etc.
2) Pas 5 No donar al recient nascut més que la llet materna,
a no se que hi hagi una indicació mèdica que ho justifiqui.
3) Pas 10 Demostrar a les mares i recolzar lexistència
de grups de recolzament a la lactància materna perque es
posin en contacte només sortir de lhospital.
Buscar el màxim dinformació durant lembaràs,
la lectura de documents, favorables per les Autoritats sanitàries,
OMS i UNICEF, en el tema de la Lactancia Materna, la visita pediàtrica
abans del part, les classes deducació sanitària
durant lembaràs i lassitència en algunes
reunions dels grups de mares, ens ajudarà a adoptem el mètode
dalimentar al nostre fill amb la major llibertat, és
a dir, amb tota la informació. Serà missió
dels sanitaris lajudar-nos després a portar a cap la
decisió que haguem prés.
Pujar
Vull
seguir alletant i he de tornar a treballar: Què faig?
Compaginar la vida laboral de la dona i els nens és un problema
que havia acabat amb moltes lactàncies.
A més de les normatives legals sobre la compaginació
de la vida laboral i la familiar recient aparegudes, hi ha alguns
aspectes tècnics que seria bo conèixer.
La llet es manté a temperatura ambiente unas 10 hores, a
la nevera 24 hores i congelada durant 6 mesos.
La tornada a la feina no la podem retrasar, a la feina estarem
millor si sabem que els nostres fills estan prenent el millor aliment
que els hi podem donar, encara que no estiguem allà.
Pujar
Que
puc fer per tractar les clivelles?
Les clivelles i els dolors en el mugró indican una mala posició
de la boca del nen al pit. Millorant la posició dagafament
i evitant els xumets o tetines (produeixen el síndrome de
confusió del mugró en el nen i provocan molèsties
i dolor a la dona), es millora les clivelles i el dolor. La curació
és més ràpida si es coloca llet de la mare
extesa por tot el mugró i les lesions, es seca al aire.
NO SHAN DE RENTAR ELS PITS ABANS I DESPRÉS DE LES
TETADES, ja que aquests rentats semporten la segregació
de les glàndules de Montgomery a larèola i produeixen
més lesions.
Pujar
(Revisat i actualitzat el Novembre del 2007)
BIBLIOGRAFIA
- Rosenblatt JS. Psychobiology of maternal behaviour: contribution
to clinical understanding of maternal behaviour in humans. Acta
paediatrica 1994, 397:3-8.
- Kennell JH, Klaus MH. Bonding: recent observations that alter
perinatal care. Pediatric in review 1998;19:4-12.
- Gómez Papí A, Baiges Nogués T, Batiste
Fernández MT, Marca Gutierrez, MM, Nieto Jurado A, Closa
Monasterolo R. Método Canguro en sala de partos en Recien
nacidos a término. An Esp Pediatr 1998; 48:631-633.
- Avoa A, Fischer PR. The infkuence of perinatal instruction about
brestafeeding on neonatal weigth loss.Pediatrics 1990;86:313-315.
- Williams AF. Hypoglycaemia of the Newborn: a review. Division
of Child Health and development. World Helath Organization. 1997;
WHO/CHD 97.1:35.
- Martín-Calama J, et al. The effect of feeding glucose
water to breastfeeding newborns on weigth, body temperature, blood
glucose and breastfeeding duration. Journal of Human lactation
1997; 13:209-213.
- Nylander G, et al. Unsupplemented breastfeeding in the maternity
ward: Positive long-term effects- Acta obstetrica gynecologica
Scandinavica. 1991;70:205-209.
- Howwie PV, et al. Protective effect of breastfeeding against
infection. Brithis Medical Journal. 1990;300:11-16.
- Høst A. Importance of the first meal on the development
of cows milk allergy and intolerance. Allergy proceedings
1991;12:227-232.
- Mohrbacher N, Stock J. Lactancia Materna Libro de Respuestas.
Schaumburg, Illinois. USA. La laeche leage International. 1997.
- Neifert M, Lawrence R, Seacat L. Nipple Confusion: toward a
formal definition. Journal of Pediatrics. 1995;126S:125-129.
- Yamauchi Y, Yamanouchi I. Breastfeeding frequency during the
first 24 hours after birth in full-term neonates. Pediatrics 1990;86:171-175.
- Yamauchi Y, Yamanouchi I. The realationship betwen rooming-in/not
rooming-in and other breastfeeding variables. Acta pediatrica
Scandinavica. 1990;79:1017-1022.
- Figueras Aloy J., García Alix.A. Alomar Ribes.D. Blanco
Bravo.M.T. Esqué Ruiz.J.R. Fernández Lorenzo. Recomendaciones
de mínimos para la asistencia al recién nacido sano.
Anales Españoles de Pediatría. 2001; 55:141-145.
- Aguayo Maldonado J. La Lactancia materna. Serie Manual Universitario
52. Universidad de Sevilla. 2001.
- Lawrence R. Lactancia Materna Manual para profesionales. Barcelona
1996. Mostby Doyma .
- Vallenas C, Savage F. Pruebas Científicas de los Diez
Pasos hacia una feliz lactancia Natural. OPS/OMS Salud y Desarrollo
del Niños. 1998. WHO/CHD/98.9.
- Christensson K. et al. Temperature, metabolic adaptation and
crying in the health full term newborns cared for skin to skin
contact or in a cot. Acta pediatrica. 1992;81:488-93.
 |
Traball elaborat el Novembre
del 2004
Dr. Luis Ruiz Guzman
Servei de lactància materna del Hospital de Nens de Barcelona
Tornar
|