 |
Diagnòstic precoç
de la sordesa |
 |
Tornar
La sordesa infantil o hipoacúsia es l´alteració
de la funció auditiva en forma de privació o afebliment
considerable del sentit de l´oïda en una orella o ambdues
· Quina es
la incidencia de sordesa en el nen?
· Quan acostuma
a fer-se el diagnòstic de sordesa infantil?
· És
important fer un diagnostic precoç?
· A quins nens
hem de fer proves de deteccio precoç de la sordesa?
· Quins metodes
o proves podem utilitzar?
· Que són
les Otoemisions Acustiques Evocades?
· Es una prova
util en la detecció precoç de la sordesa?
· Quan s’han
de fer les OEA?
Quina
es la incidencia de sordesa en el nen?
Al voltant d’un 80% de les hipoacúsies infantils amb
caràcter permanent estan presents en el període neonatal,
és a dir, són congènites o s’adquireixen
en etapes primerenques de la vida.
La seva incidència en el nadó és aproximadament
de l’1 per mil. Per hipoacúsies moderades o profundes
pot ser d’1 a 3 per mil, i si s’hi inclouen altres tipus
d’hipoacúsies pot ser del 5 per mil.
Pujar
Quan acostuma
a fer-se el diagnòstic de sordesa infantil?
Sense programes específics de detecció precoç
de la hipoacúsia congènita, l’edat mitjana de
diagnòstic és al voltant dels 3 anys.
Pujar
És
important fer un diagnostic precoç?
Si el diagnòstic és tardà (després dels
12 mesos de vida) es produiran restriccions en el desenvolupament
de la comunicació oral, dificultats en l’aprenentatge
de la lectoescriptura, problemes per a l’expressió del
pensament i desigualtat socioeducativa, laboral i aïllament
social.
Pujar
A
quins nens hem de fer proves de deteccio precoç de la sordesa?
L’estratègia de detecció precoç de la
hipoacúsia es basa en un selecció universal, és
a dir, a tots els nadons tinguin o no factors de risc.
Pujar
Quins
metodes o proves podem utilitzar?
Podem utilitzar dos mètodes. Les Otoemissions Acústiques
Evocades (OEA) i/o Potencials Evocats Auditius de Tronc Cerebral
(PEATC).
Pujar
Que
són les Otoemisions Acustiques Evocades?
Les otoemissions acústiques són sons produïts
per les cèl·lules ciliades externes de la còclea
en presència o absència d’estimulació
sonora. Estan abolides quan hi ha una pèrdua auditiva significativa
superior a 30 db. Estan presents en totes les oïdes normals.
Són les que s’utilitzen habitualment en la pràctica
clínica. La seva determinació posseeix una alta especificitat
i una bona sensibilitat en la detecció de la hipoacúsia.
Pujar
Es
una prova util en la detecció precoç de la sordesa?
Les OEA són útils com a tècnica de detecció
auditiva, són ràpides, incruents i de senzilla interpretació.
No defineix llindar ni detecta les hipoacúsies retrococlears,
però aquestes són poc freqüents en el nadó
de forma aïllada. La seva pràctica abans de les primeres
24 hores de vida pot ser dificultosa per l’ocupació
del conducte auditiu per contingut amniòtic o col·lapse.
La proposta de "la Comisión
para la detección precoz de la hipoacusia infantil"
(CODEPEH) des de 1999, preveu la identificació de la hipoacúsia
en nens amb indicadors de risc, així com la població
general a través d’un protocol combinat de OEA i PEATC
a fi que els nens amb hipoacúsia puguin ser diagnosticats
abans del tercer mes de vida.
Pujar
Quan
s’han de fer les OEA?
La fase de detecció inicial ha de fer-se a les maternitats
i és desitjable una cobertura superior al 95%. La tendència
a l’alta precoç ( abans de les 48h) fa que sigui important
el paper del pediatre de capçalera i la informació
donada als pares.
En cas que les OEA siguin normals ( OEA presents bilaterals) i
que el nadó no tingui factors de risc seguirà el control
del seu pediatre. Si les OEA no estan presents de forma uni o bilateral
es repetiran de nou al mes –dos mesos de vida i si continuen
estan absents es remetran l’ORL. Malgrat que les OEA estiguin
presents, si el nadó presenta factors de risc es remetrà
també l’ORL.
Pujar
BIBLIOGRAFIA
- Pellicer M., Pumarola F. Hipoacúsia: de la sospita al
tractament (I). Pediatria Catalana 2001; 61:177-184.
- Comisión para la detección precoz de la hipoacúsia
infantil (CODEPEH). An Esp Pediatr 1999; 51: 336-344.
- Morant A., Pitarch MªI, Garcia FJ, Marco J. Retraso en el diagnóstico
de hipoacusia en niños. Justificación para instaurar
modelos de cribaje. An Esp Pediatr 1999; 51: 49-52.
- Sainz M. Diagnóstico precoz de la hipoacusia en el niño
menor de 2 años. An Esp Pediatr 1997;1:91-94.
- Quintillà JM, García tornel S, Gaspà J,
Costa C.Otoemissions acústiques. Pediatria Catalana 1998;
58: 29-31.
- Sanchez C. Prevención secundaria de la hipoacúsia
infantil: Screening auditivo neonatal. An Esp Pediatr 1997 ; libro
de actas: 91-94.
Traball elaborat el març
del 2005-03-10
Dr. R. Clapes Ferran
Servei d’Urgències. Hospital de Nens de Barcelona
Tornar
|
