 |
Influencia del medi ambient en
la salut dels nostres fills |
 |
Tornar
En el XVI Congrés de Pediatria Extrahospitalaria celebrat
a Palma de Mallorca, i entre múltiples taules rodones i ponències,
una parlava sobre la influencia del nostre entorn en la salut dels
nostres nens i adolescents a curt i llarg termini. Lobjectiu
era sensibilitzar als pediatres per fer un diagnòstic i tractament
precoç, però sobretot per posar les mesures preventives
necessàries perquè els nostres nens i adolescents
tinguin una millor qualitat de vida.
En els últims anys, en els països desenvolupats, hem
controlat determinades malalties infeccioses i nutricionals però
ha augmentat lincidència dasma, al·lèrgies,
càncer, leucèmies, trastorns neurològics i
discapacitacions.
Laugment dels tòxics a lambient són responsables,
en part, daquests canvis en els patrons de les malalties.
Actualment, els nens estan exposats a més de 15.000 productes
químics sintètics, la majoria desenvolupats durant
els últims 50 anys. Aquestes substàncies son utilitzades
àmpliament en els productes de consum i dispersats a lambient.
Més de la meitat no son adequadament investigats sobre el
seu potencial tòxic.
Els nens son més vulnerables que els adults als tòxics
per la seva major exposició i susceptibilitat biològica.
· Respiren més aire, beuen més aigua
i mengen més aliments per Quilo de pes que els adults.
· Els seus òrgans immadurs estan en desenvolupament,
i això dificulta la metabolització i excreció
dels contaminants.
· Els nens tenen mes activitats a laire lliure,
pitjor higiene, estan més a prop del terra i no saben protegir-se,
això facilita una gran accessibilitat a les substàncies
tòxiques, una gran part delles sacumulen a poca
distancia del terra.
· Temps perllongat dexposició. La majoria
de tòxics, nous i poc coneguts, actuaran des de lèpoca
fetal fins a ledat adulta, facilitant el desenvolupament de
malalties com el càncer i el Parkinson.
Així pues és important conèixer a què
estan exposats els nostres nens i adolescents: Que respiren?, que
beuen?, que mengen? i com influeix en la seva salut diferents agents
com les radiacions (camps elèctrics i magnètics);
els canvis climàtics (fred i calor extrema); els sorolls;
els accidents; etc., etc. ...
Pol·lució atmosfèrica
per contaminants químics
Els contaminants industrials, actualment, són constants
i progressius. Estan saturant i sobrepassant la capacitat autodepurativa
que te la natura. La societat industrialitzada està produint
en les ultimes dècades mes de 100.000 substàncies
químiques sintètiques que salliberen a latmosfera,
moltes delles persistents i acumulatives. Els principals contaminants
químics són:
· TABAQUISME: En els països desenvolupats el
50-60% dels nens viuen en cases amb alguna persona fumadora, a més
a més estan exposats a altres ambients com cafeteries, restaurants,
escoles, transports... Les principals malalties associades al tabaquisme
son: Infeccions respiratòries, otitis, asma i síndrome
de la mort sobtada.
· PARTÍCULES: Mescla de components sòlids
i líquids en aerosol que estan en suspensió en laire
atmosfèric. Les seves mides son molt petites i entren amb
facilitat en les vies respiratòries i en les mucoses provocant
bronquitis, conjuntivitis, etc...
· INSECTICIDES:
Organoclorats, es van prohibir durant la dècada
dels 70 , malgrat això és segueixen utilitzant en
països del tercer mon en collites que després sexportaran
als països industrialitzats.
Organofosfatats, el seu us és freqüent en països
desenvolupats i poden donar alteracions a nivell de sistema nerviós.
Carbamats, semblants als anteriors, dús freqüentment
domèstic i dacció a nivell del sistema nerviós
però durant un període de temps mes curt.
Aigua
Hem de tenir en compte que el 70-75% del pes corporal del lactant
és aigua, que les necessitats daigua guarden relació
amb el consum calòric i que aquest passa a ser del 10-15%
del pes corporal en el lactant al 2-4% en ladult. Tot això
ens fa pensar que hem de vigilar laigua que beuen els nostres
nens i adolescents.
La contaminació microbiològica de les aigües
pot donar diarrees.
Les aigües riques en nitrats poden donar alteracions a la
sang.
Laigua amb una concentració de calci entre els 50-150
mg/L és una bona font de calci en la dieta dels nostres fills.
Contaminants mediambientals en lalimentació
Podríem classificar-los en:
· BIOLÒGICS: bacteris, paràsits,....
· QUÍMICS:
a) restes de pesticides utilitzats en la producció i manipulació
dels aliments.
b) colorants, conservants i altres additius afegits als aliments.
Poden tots ells produir reaccions al·lèrgiques.
c) substàncies químiques que sincorporen als
aliments: aflatoxines, PBC, metalls (mercuri, cadmi, plom, manganès),
nitrats i compostos orgànics.
Lentrada sempre és per via oral excepte durant lèpoca
fetal que és per via placentària.
Lexposició crònica pot donar lloc a alteracions
neurològiques (pèrdua de memòria, alteracions
en la coordinació i en la visió); a una disminució
en el nš despermatozoides i per tant alteracions en la reproducció;
alteracions inmunològiques que augmentarien les infeccions
i predisposició a determinats tipus de càncer i leucèmies.
Camps electromagnètics (CE)
Poden ser de diferent freqüència i les principals fonts
dexposició estan relacionades amb la formació,
distribució i ús de lenergia elèctrica,
els sistemes de transport, les instal·lacions de telecomunicacions
i els aparells relacionats amb ella (telèfons mòbils,
aparells de radar, antenes demissió de radio i TV).
Lexposició és quasi universal i augmenta gradualment
en relació amb el desenvolupament.
· CE DE MOLT BAIXA FREQÜÈNCIA generada
per línies dalta tensió i per la corrent elèctrica
que circula per la xarxa i aparells elèctrics. Sembla que
els estudis demostren que aquests C.E no signifiquen un risc per
a la salut directament, però sha observat a nivell
de laboratori i en determinats animals que si poden produir alteracions
en la secreció de determinades substàncies que poden
facilitar laparició de determinats tumors.
· CE DALTA FREQÜÈNCIA: les fonts
son les terminals i monitors de vídeo, els telèfons
mòbils, les antenes de radio i de TV, els forns microones,
les estacions de comunicació de microones i el sol. Lefecte
mes important és el descalfament en camps de freqüència
molt alta, superior a 1MHz. No sembla que existeixi cap tipus de
tumor relacionat amb aquestes freqüències, però
si es va arribar a la conclusió que fan falta mes estudis
i que aquests presenten dificultats ja que han de ser a molt llarg
termini.
Davant de tota aquesta informació no voldríem crear
una actitud pessimista i de desànim sinó tot el contrari
provocar una actitud déssers conscients, no només
als Pediatres als qui anava dirigida la ponència i que son
els que aconsellen les primeres pautes dalimentació
i de forma de vida en els nostres nens, sinó també
a tots els pares i mares.
Els pares i mares hauríem densenyar als nostres fills
la forma correcta dalimentar-nos i de conservar el món
que ens envolta duna forma racional i amb visió de
futur. No només viure "el plaer ràpid del moment"
com marca la societat. Hauríem densenyar als nostres
nens "una forma de vida", encara que de vegades impliqui
actituds antieconòmiques.
· Cal disminuir el consum de tabac.
· Cal un consum racional de laigua.
· Cal conservar els nostres rius i mars.
· Cal saber que i com mengem.
· Cal reciclar les deixalles.
· Cal tants cotxes? Perquè potenciar els cotxes
de gasoil, malgrat siguin més econòmics, si contaminen
mes?.
· El telèfon mòbil, un gran invent.
Tots els necessitem?. Quin us es fa dells?.
· No creieu que vivim en una societat molt sorollosa?
Cal cridar tant quan parlem? Val la pena que vigilem el soroll dels
motors i aparells domèstics?
La llista podria ser interminable. Som uns privilegiats perquè
vivim en una societat industrialitzada i acomodada on no i manca
pràcticament de res, però pensem que no cal tenir
de tot, molt i en tot moment. Hem de gaudir de la vida, però
de forma responsable. Les nostres actituds shan de parlar
i discutir davant dels nostres fills. No dubtem que una de les bases
de leducació serà sempre lexemple que
els pares, principalment, i professors, monitors, etc., donen als
nostres fills. Tot això serà perquè els nostres
nens gaudeixin dun present i un futur mes sa i millor.
BIBLIOGRAFÍA
- Educación medioambiental. Aldrich-Moodie, Benjamín.
1984.
- Contaminación atmosférica. Aragón, P. Climent,
M. D. Gómez, C. 2005.
- Contaminación y Energía. Doadrio Villarejo, A,
L. 2005.
- Environmental Chemistry. A global perspective. Vanloon, G. W.
2005.
Treball elaborat el Febrer
del 2006
Dra. Josefina Llagostera
Servei dUrgències.. Hospital de Nens de Barcelona
Tornar
|