Bronquiolitis

Tornar

La Bronquiolitis afecta a lactants menors de dos ays i preferentment en els primers sis mesos de vida. Informa’t aqui mateix.

La Bronquiolitis és una malaltia respiratòria aguda que clínicament es defineix com un primer episodi de sibilancies, que afecta a lactants menors de dos anys i preferentment en els primers sis mesos de vida.

El procés s'inicia amb un catarro de vies altes que progressa cap a una dificultat respiratòria de grau variable, sibilancies, gemec, i en ocasions cianosi de llavis (llavis blaus) el qual porta a alteracions en el descans del nen i rebuig de l'aliment.

El seu agent etiològic principal és el Virus sincitial respiratori (VRS) en el 80% dels casos encara que també pot ser produïda per l'Adenovirus, Influenza A2, Parinfluenza tipus III i ocasionalment Clamydia tracomatis o Mycoplasma pneumoniae.

Té un patró epidèmic estacional amb predomini a l'hivern i primavera.
Els humans són l'única font d'infecció. La transmissió és per contacte directe o pròxim amb secrecions de les vies respiratòries contaminades, que poden ser per gotetes expulsades al tossir o esternudar. El VRS pot persistir en les superfícies ambientals durant moltes hores i durant mitja hora o més a les mans.

És freqüent la disseminació als contactes en la llar i en guarderies, incloent els adults.
El meticulós rentat de mans constitueix la mesura més simple i eficaç per prevenir la transmissió d'aquesta malaltia.

La lesió fonamental és la inflamació dels bronquis més fins amb producció de traspuat, edema i broncoespasme el quin produirà la consegüent obstrucció al pas de l'aire al respirar.

Com es presenta aquesta malaltia?

És més freqüent que es presenti si existeixen antecedents de: prematuritat, ventilació mecànica, malaltia cardíaca, displàsia broncopulmonar o hiperreactivitat bronquial.
Forma de començament:
Després d'un període d'incubació de quatre a sis dies en el que s'observa un quadre catarral, febre o conjuntivitis, s'agrega dificultat en l'alimentació, en el descans, irritabilitat i algun episodi de cianosi (llavis blaus).

Quines alteracions observem en l'exploració del nen?

Augment del nombre de respiracions per minut, presència d'aleteig nasal (moviments de les aletes nasals per respirar), utilització dels músculs intercostals per respirar, pal·lidesa cutania o coloració blava en llavis.

Quines exploracions complementàries són necessàries per al seu diagnòstic?

És fonamental per al diagnòstic el quadre clínic i l'exploració física que realitzarà el facultatiu que visiti al nen. No obstant el pediatre podrà utilitzar altres exàmens complementaris per a la millor valoració del quadre i control evolutiu:

· Pulsioximetria: mètode no invasiu per al mesurament de la quantitat d'oxigen present a la sang. S'utilitza una pinça per a la lectura a través de la pell de la concentració d'oxigen a sang.
· Rx de Tòrax: les troballes radiològiques són inespecífiques, no existint una imatge típica en aquesta malaltia. Els més comuns a aquest procés inclouen: signes de atrapament aeri, peribronquitis, atelèctasis laminars o consolidacions cotonoses.
· Aspirat de secrecions nasofaríngies: ens servirà per identificar l'agent causal, es recomana realitzar dins de les primeres 48 hrs d'iniciat el procés. La detecció ràpida per tècniques de inmunofluorescència mitjançant la identificació d'antígens virals en secrecions nasofaríngies té alta sensibilitat.

També pot establir-se el diagnòstic per mitjà de cultius, però són més laboriosos i els resultats tarden almenys cinc dies.

Quants tipus de bronquiolitis podem trobar?

D'acord a la valoració clínica que realitzi el pediatre i a paràmetres de necessitat d'oxigen podrem classificar la bronquiolitis en:

· Lleu
· Moderada
· Greu

Que hem de controlar a casa si es tracta d'una bronquitis lleu?

1) Vigilar possibles signes d'empitjorament com dificultat per respirar, mal color de pell, pauses
respiratòries, intens rebuig de l'aliment, vòmits repetits, alteracions importants en el descans, febre alta i mantinguda.
En qualsevol d'aquests casos acudir de nou al vostre pediatre o a un servei d'urgències per valoració Mèdica.
2) Control de la temperatura diverses vegades al dia.
3) Oferir líquids per boca en petites quantitats i de manera freqüent per la seva millor
tolerància i hidratació.
4) Procurar un ambient tranquil per al nen evitant un excessiu abric i la seva exposició al fum de tabac o
de la cuina.
5) Humidificació ambiental intermitent.
6) Col·locar al lactant amb la capçalera 30º més elevada a fi de millorar la seva ventilació.
7) Si presenta obstrucció nasal es realitzaran rentats amb sèrum fisiològic i aspiracions suaus de
secrecions nasals.
8) No ha d'anar a la guarderia fins a la desaparició completa dels símptomes.
9) Si l'evolució és bona, es recomana control pel seu pediatre a les 24 o 48 hores.

Què succeeix si la bronquitis és moderada o greu?

Pel general aquests pacients mereixen una cura especial i han de ser hospitalitzats, depenen del grau de dificultat respiratòria i necessitat d'oxigen.

Quines complicacions es poden observar en aquests pacients?

1) Agudes:

· Apnees: (pauses respiratòries) 20-25% de casos per VRS.
· Atelectasis
· Pneumotòrax
· Insuficiència respiratori i/o cardíaca
· Convulsions
· Deshidratació

2) Tardanes:

· Infeccions respiratòries recurrents
· Hiperractivitat bronquial
· Lesions d'obstrucció a nivell bronquiolar de grau variable

Podem prevenir aquesta malaltia?

A) MESURES DE CONTROL GENERAL:
És possible prevenir la transmissió d'aquesta malaltia mitjançant mesures generals com:

1) Identificació de pacients infectats per al seu ràpid diagnòstic i aïllament.
2) Rentat minuciós de les mans en tots els ambients, fins i tot en la llar.
3) Limitar els contactes amb persones afectes d'infeccions del tracte respiratori.

B) PREVENCIÓ DE LES INFECCIONS PER VRS:
Es disposa de dos productes:

1) La immunoglobulina per al Virus respiratori sincitial (IgV-VRS) preparada de donants seleccionats pels títols alts d'anticossos neutralitzants de VRS
2) El palivizumab és un anticòs monoclonal humanitzat de ratolí que actua sobre la glicoproteïna F de superfície del VRS. S'administra per via intramuscular 1 vegada al mes durant els mesos d'epidèmies a nens menors de 24 mesos amb displàsia broncopulmonar o malaltia pulmonar crònica oxigen dependent i antecedent de part prematur menors de 35 setmanes de gestació.
La seva administració no ha de ser en cap cas generalitzada.

(Revisat i actualitzat el Novembre del 2007)

BIBLIOGRAFIA
- Pediatric Repiratory Disease. Edited by Sauders Company, Hilman B.C, 1994.
- D. González Caballero y E. González Pérez Yarza. Bronquiolitis aguda: bases para un protocolo racional. Anales Españoles de Pediatría . 2001;55, 4: 355-364
- F. Martiñón-Torres, A. Rodríguez Núñez y J.M. Martiñón Sánchez. Bronquiolitis aguda: evaluación del tratamiento basada en la evidencia. Anales Españoles de Pediatría, 2001; 55,4:345-354.
- American Academy of Pediatrics.Report of the Committee on Infectious Diseases Red Book Ed. Española, 2000.
- Evidence Based Pediatric. Edited by Felman W, 2000.
- Criteris per la utilització del Palivizumab. Editado Servei Català de la Salut. Àrea Sanitària, Març 2000

Treball elaborat el Desembre de 2001
Dra. N. Ruggeri
Servei de Neumologia de l'Hospital de Nens de Barcelona

Tornar