Còlics del lactant

Tornar

És un episodi molt freqüent consistent en crisi de plor agut recurrent en lactants sans i ben alimentats.

Aquest fenomen s'acompanya de congestió de la cara del nen i flexió de les cames sobre l'abdomen sovint tibant i bombat.

Quadre que alarma als seus pares provocant angoixa i preocupació i que no saben trobar sovint consol per al nen, anant en detriment de la serenitat, i augmentant el neguit i l'angoixa de la família de forma progressiva.

Ocorre entre el primer i quart mes de vida, i és més freqüent cap a les últimes hores de la tarda.
Les causes d'aquests còlics no són conegudes amb exactitud però l'observació i experiència que se'n té ens ha ensenyat a intuir els seus possibles orígens i sobretot a saber adoptar actituds i maniobres de prevenció i tractament que disminueixen la freqüència i intensitat dels mateixos.
El primer que podem pensar és si els còlics són deguts al tipus de LLET que pren el lactant; de la seva pròpia mare o de lactància artificial ( Llet de pot amb fórmules "humanitzades" de llet de vaca) -L'estadística ens posa de manifest que es dóna igual en lactants alimentats d'una forma o una altra.

És cert que alguns lactants presenten una reacció al·lèrgica a les proteïnes de la llet de vaca, en aquests casos una fórmula especial de llet amb hidrolitzat de proteïnes pot mitigar els còlics. També s'ha pensat que alguns nens no absorbeixen totalment el sucre principal de la llet: la lactosa, ocasionant-se així major producció de gasos en el ventre al ser fermentat aquest sucre pels bacteris de l'intestí. Cap al 4rt mes de vida, que l'intestí ha madurat i absorbeix millor el sucre, desapareixen aquests còlics coincidint així amb el temps habitual final dels còlics abans comentat.

També s'ha responsabilitzat als gasos d'aquests episodis, i sembla que això és cert en gran part. Una expulsió de femta o gas enmig d'una crisi calma aquesta. La deglució d'aire que passa a l'intestí podria evitar-se procurant que el nen ingereixi l'aliment posant el pit en la boca del nen de tal forma que coaptin bé i totalment. Al descansar el nen, redreçar el seu cos per a facilitar el rot en el transcurs de la presa. Si l'alimentació és amb biberó, posar el biberó de tal forma que la tetina contingui sempre líquid i no aire, que la grandària de la mateixa sigui adequada i suficient i que el flux sigui equilibrat, que mai sigui escàs però que no desbordi la capacitat de deglució del nen.

La distensió del ventre, que si es percudeix sona a buit com un tambor, és a causa de l'aire que infla els intestins.
El nen al plorar també empassa aire, que tanmateix augmenta les molèsties que provoquen més plor i s'estableix un cercle viciós.

Posar el nen amb l'abdomen cap a baix, recolzat en les cames de la mare i al costat d'unes carícies i paraules afectuoses fa miracles.

L'ACTITUD DELS PARES del nounat és fonamental. El nen és com un mirall de la situació de "nervis" o serenitat de l'entorn. D'alguna forma una situació de tensió familiar, una mare ansiosa i irritable comunica la seva forma de ser i estar al seu fill establint-se de nou un cercle viciós que incrementa la irritabilitat del nen i es respon amb més inquietud, passant el nen de braç en braç i generant-se una angoixa col·lectiva.


Que fer davant aquests còlics?

El nen plora perquè és el seu únic llenguatge, al principi de la seva vida, de demanda o de protesta. Plora si està incòmode amb el culet mullat i irritat, plora si té set o fam, plora si està incòmode per una arruga del seu vestit que li molesta, plora davant sorolls excessivament forts i també si necessita les paraules dolces i afectuoses de la seva mare.. afortunadament no sempre el plor és signe de gravetat o malaltia.

El seu pediatre, que ha visitat el seu nen i li ha descartat qualsevol malaltia (com una invaginació intestinal, un reflux gastroesofàgic important, una otitis etc). li ha donat la confiança que el seu fill està sa. Tranquil·litzis i amb paciència i més paciència, l'alegria i satisfacció de tenir i voler al seu preciós fill, saber que en pocs dies desapareixeran definitivament aquestes molèsties i uns consells que li anem a donar veurà com tots aquests episodis milloraran.


Consells:

1) Doni l'aliment de forma correcta
2) Ajudi-li a expulsar gasos, amb moviments de pedaleig de les seves cames i carícies sobre el seu abdomen.
3) Si calgués, estimuli el seu anus ocasionalment amb un supositori de glicerina sense introduir-lo completament.
4) Posi el nen bocaterrós sobre les seves cames.
5) Parlar-li i acariciar-li mentre es balanceja suaument.
6) Pot posar-li una música relaxant. Que tal Mozart?
7) Un petit viatge en automòbil sembla ser infal·lible.
8) PACIÈNCIA, SERENITAT I AMOR
9) No utilitzi cap medicament sinó l'hi indica el seu pediatre, són normalment inservibles per a aquest menester.

BIBLIOGRAFIA
- A. Rollán Boletín Sociedad de Pediatría de Asturias, Cantabria y León Vol 41 nº 175, 2001
- Nelson. Tratado de Pediatría Vol 1, 152, 1993

Treball elaborat el Juny del 2002.
Dr. V. Soriano
Servei de Pediatria de l'Hospital de Nens de Barcelona

Tornar