 |
El refredat comú "refredats
de guarderia" |
 |
Tornar
Els
refredats comuns son la malaltia més freqüent de l'ésser
humà (en els nens ocasiona fins el 35 % de l'absentisme escolar).
Altrament dits per els pediatres com "quadres catarrals de
vies altes" o també "rinofaringitis" es caracteritza
per ocasionar una inflamació aguda de la mucosa nasal i de
la regió nasofaríngea.
· Com és
que avui dia n’agafen tants de refredats els nostres fills?
· Quina és
la freqüència "normal" dels refredats?
· Què
ho afavoreix?
· Quins son
els virus més freqüents?
· Quins son
els simptomes més habituals que presenten els nens refredat
?
· Quins son
els tractaments que podem aplicar contra el refredat?
· Es pot prevenir
d’alguna manera real la incidència dels refredats?
Com és
que avui dia n’agafen tants de refredats els nostres fills?
Amb la incorporació de les mares al mercat de treball, fora
de casa, condicionada sovint per l'augment de les necessitats econòmiques
de les famílies, els pares, cada vegada més, necessiten
confiar la cura dels seus fills en edat pre-escolar (menors de 3
- 4 anys) a terceres persones.
Aquest fet origina el fet social de les Guarderies infantils, lloc
a on s'estableix l'agrupament i convivència dels nens durant
unes 4 a 8 hores diàries.
Entre la diversitat de processos que afecten en els nens que acudeixen
a les guarderies (alimentaris, psicoafectius, infecciosos, etc...)
és el refredat comú el que ocupa el primer lloc en
freqüència, tant habitual, que comença a generalitzar-se
la qualificació de "refredats o constipats de guarderia".
La més elemental de les lògiques sanitàries
aconsellaria que davant d'una malaltia infectocontagiosa el procediment
hauria de ser l'aïllament del malalt, i precisament, en les
guarderies infantils es dona fenomen contrari.
És just reconèixer la dificultat que suposa per a
molts pares el faltar al seu treball més 1 o 2 dies seguits
i, sobre tot, quan aquesta absència laboral es repeteix sovint,
la qual cosa condiciona -sense cap mena de dubte- que nens amb processos
aguts catarrals, molt possiblement infecciosos, tinguin que acudir
a la guarderia amb aquests processos en plena activitat, col·laborant
a autèntiques epidèmies.
Pujar
Quina és
la freqüència "normal" dels refredats?
Per el comentat anteriorment, la freqüència que es considera
com normal és de 6 a 8 episodis per any (per a alguns pediatres
més: fins a 12!), durant els primers 4 a 5 anys de vida.
Per alguna raó serà que s'hagi considerat als nens
petits, des de sempre, com a "mocosos" ...
Pujar
Què
ho afavoreix?
Tanmateix, altres factors que condicionen l'elevada prevalença
dels refredats a aquesta edat son:
· l'edat: al ser més petits els nens que
assisteixen a les guarderies, la seva immaduresa immunològica
afavoreix els contagis
· la gran proximitat física en el tracte
entre ells
· utilització continua d'objectes contaminats:
les mateixes joguines, instrumental, etc...
· manca d'higiene del personal que te cura dels
nens: encara que probablement la via de contagi principal és
l'aèria (els virus ingressen en el nen via respiratòria
per la tos d'un altre) cada vegada es dona més importància
(de fet, s'ha demostrat científicament) a les mans com
a vehicle de transmissió: avui sabem que el rentat de mans
és probablement la millor manera per a no propagar la malaltia.
· locals insuficientment ventilats i de superfície
petita: les gotetes respiratòries estan contínuament
flotant per l'ambient.
· control poc estricte de l'estat de salut del nen
quan acudeix a la guarderia
Pujar
Quins son
els virus més freqüents ?
El refredat comú és causat per una gran varietat de
virus:només dels rinovirus, causants del voltant del 30 %
dels refredats n'hi ha més de 100 tipus; entre els agents
més habituals també trobem als parainfluenza (fins
a 4 tipus, algun dels quals, a més, son els causants de les
epidèmies d'aquella tos de "gos" nocturna, laríngea,
-crup- tan pesada per als nens i pares), coronavirus (amb numerosos
tipus diferents) i el Virus sincitial respiratori (també
conegut per VRS, causant de no poques complicacions traqueo-bronquials,
com les Bronquiolitis i alguna Pneumònia).
Més rarament ens trobem virus com els adenovirus (causen
refredats amb grans febrades i alteracions en les anàlisis
de laboratori), enterovirus (coxsackie, echovirus), reovirus (rotavirus),
influenza virus (A,B i C, causants de les epidèmies de grip).
També s'ha de dir que alguns bacteris, encara que rarament,
com els Pneumococs, Mycoplasmes i Haemophilus influenza estan implicats,
la qual cosa haurà de ser detectada convenientment per el
vostre pediatre per evitar complicacions no desitjades.
Pujar
Quins son
els simptomes més habituals que presenten els nens refredat
?
· l'obstrucció nasal típica dels refredats
pot ocasionar en els més petits dificultats tant per a menjar
com per dormir, quan no respiració bucal, esternuts, tos
productiva i intranquil·litat.
· habitualment és la febre el que decideix als
pares a consultar al pediatre. Poques vegades és superior
a 38.5º C i sol anar acompanyada de malestar general.
· rinorrea, això és, moc nasal, sovint
abundant, primer clar i líquid i posteriorment més
espès i groguenc. La mucosa del nas apareix eritematosa i
tumefacta.
· sovint a la gola hi trobem eritema faringi i moc com
una cortina en la part posterior de la faringe.
· son habituals les adenopaties o ganglis submaxilars
i cervicals
· pot aparèixer tos irritativa, que es pot perllongar
fins a 7 a 8 dies des de l'inici del quadre.
· alguns casos, sobre tot quan es deuen a rotavirus,
el quadre s'acompanya de símptomes digestius com vòmits
i diarrea.
Respecte a l'evolució, els episodis solen ser banals i autolimitats,
si no apareixen complicacions (les més freqüents son
les temudes otitis mitjanes, les traqueobronquitis -bronquiolitis
en els més petits-, i més rarament les pneumònies
i, en nens més grans les sinusitis)..
Pujar
Quins son
els tractaments que podem aplicar contra el refredat?
El refredat comú no és un problema diagnòstic
per el pediatre, però el tractament pot ser problemàtic.
Pel fet de ser un procés autolimitat, això és,
que es cura sol, el tractament hauria de ser -com diem els pediatres-
simptomàtic, és a dir, anar a minimitzar els símptomes.
Entre els tractaments més utilitzats trobem:
· és important mantenir un bona d'hidratació
mitjançant l'administració d'aigua, i quan sigui
més grandet, sucs de fruites naturals.
· no estan indicats els antibiòtics, a menys
que presentin alguna de les complicacions abans esmentades
· antitèrmics (habitualment paracetamol o ibuprofen)
quan la febre sigui alta i el nen estigui queixós i amb
malestar.
· si apareix tos irritativa, no productiva, que altera
el son del nen poden recomanar-se antitussígens (contra
la tos). De totes maneres, cal fer comprendre que la tos és
un mecanisme de defensa útil pel manteniment de la neteja
de l'arbre respiratori, que cal respectar en la majoria dels casos.
De fet, la tos és com el "gos guardià"
dels pulmons, protegint-los contra intrusos perillosos o enemics
interns com les mucositats. Conseqüentment, la tos serveix
per protegir les nostres vies respiratòries mantenint-les
aclarides per a que puguem respirar.
· rentats nasals amb sèrum fisiològic
o aigua marina amb posterior aspiració amb una pera de
goma o algun dels utensilis dissenyats modernament per l'aspiració
de mucositats com el narinel® . És aconsellable que
es realitzi amb un "gotero" o xeringa, però mai
a pressió ja que si es projecta amb massa força
el sèrum pot lesionar la trompa d'Eustaqui (o tuba faringo-timpànica),
la qual cosa pot ocasionar dolor i, fins i tot, otitis com a complicació.
Molt rarament cal recorre a gotes nasals que continguin vasoconstrictors
suaus (com la fenilefrina), sense corticoides, antibiòtics
o substàncies olioses.
· en nens no s'ha demostrat cap efecte beneficiós
dels antihistamínics, per la qual cosa no estan o no haurien
d'estar indicats a aquesta edat. Tanmateix, els mucolítics
han estat més una medicació anomenada de complaença,
que no pas amb un efecte clínic demostrat, i per desgracia,
no estan exemptes d'alguna complicació, com diarrees.
· en cap cas no és aconsellable perllongar el
tractament d'un refredat no complicat més de 7 dies.
· la humidificació ambiental, mitjançant
un vaporitzador o qualsevol altre font d'humitat, per a evitar
el ressecament de les mucoses pot ser útil, pero no és
aconsellat en nens que presenten reaccions asmàtiques o
d'hiperreactivitat bronquial ja que pot provocar broncoespasme.
És important recordar que el nas realitza tres funcions
molt importants per a l'arbre respiratori, com son: filtrar, calentar
i humidificar l'aire que es respira; per tant, si el nen te el
nas obstruït per mucositats, i no pot realitzar correctament
cap d'aquestes tres funcions, al menys amb el vaporitzador es
calenta i humidifica l'aire. Cal prevenir, però, que l'humidificador
no recalenti massa l'ambient, la qual cosa podria resultar perjudicial
per la criatura (p.e. mantenir el vaporitzador encès un
màxim d'una hora i mitja seguida, i amb la porta de la
cambra mig oberta).
· es aconsellable el freqüent rentat de mans
i evitar el contacte dels dits amb el nas o els ulls per a disminuir
les possibilitats de contagi.
Pujar
Es pot prevenir
d’alguna manera real la incidència dels refredats?
Malauradament no hi ha, avui per avui, cap tractament que hagi demostrat
científicament alguna eficàcia contrastada per a prevenir
els refredats (com ja hem comentat, hi ha cents de virus implicats).
Tan sols es pot realitzar una profilaxi sobre l'ambient de la guarderia,
que es pot resumir en les següents recomanacions:
· amplitud i ventilació escaient a les classes
de la guarderia.
· W.C. còmodes per a cobrir les maniobres
d'higiene, especialment lavabos nombrosos per recordar i incitar
als nens i, més encara, al personal que en te la cura,
de la necessitat del rentat de mans molt freqüent. Així,
un estudi fet a una guarderia, va demostrar que el control del
personal sobre el rentat de mans i la tècnica asèptica
a l'hora de mocar el nas va disminuir un 17 % la infecció
de vies aèries.
· rentat freqüent de joguines, xumets, així
com intentar evitar-ne l'intercanvi mutu, la qual cosa, en criatures
d'aquesta edat sol ser missió impossible.
· higiene molt estricta en el maneig del bolquers.
· higiene molt controlada sobre la manipulació
d'aliment.
· zones d'aïllament per a nens que presentin
signes de malaltia contagiosa en el decurs de la seva estada
Pujar
(Revisat i actualitzat el Novembre del 2007)
BIBLIOGRAFIA
- Rosell Barberá J, Rosell Belmonte. Patología de
las vías respiratorias altas en la edad pediátrica.
Pediatría práctica (Ed. F. Prandi) 1994: 117-147
- Smith MBH. Acute Rhinitis and Pharyngitis. En:Evidence-Based
Pediatrics. W. Feldman, Ed. Ontario. B.C. Decker Inc. 2000:84-102
- García Hortelano J, Perrote Coste. Catarros de Guardería.
En Enfermedades infecciosas en la edad escolar (Monografía
I). Saned 2001:5-12.
Treball elaborat el Novembre
de 2001
Dr. Xavier Miró i Bedós
Servei d'Urgències de l'Hospital de Nens de Barcelona
Tornar
|
