 |
Epilèpsia Infantil |
 |
Tornar
L’epilèpsia
és una malaltia caracteritzada per la presència de
crisis o atacs epilèptics repetits, produïts per una
activitat exagerada a les neurones.
No es relacionen amb febre o processos aguts que afectin el cervell
(infeccions, traumatismes ...).
S’ha de diferenciar d’altres trastorns que, encara que
presentin crisis, no són epilèpsia (per exemple, les
convulsions febrils). A més a més, les crisis han
de ser repetides i sovint, no n’hi ha prou amb un únic
episodi per diagnosticar epilèpsia a un pacient.
El pronòstic de l’epilèpsia ha canviat radicalment
i, avui dia, la majoria de nens epilèptics poden i han de
fer una vida completament normal. Actualment, hi ha fàrmacs
eficaços i ben tolerats que poden controlar les crisis i
curar l’epilèpsia, encara que aquest procés pot
durar alguns anys.
· Com són
les crisis d’epilèpsia?
· Per què
es produeixen les crisis epilèptiques?
· L’epilèpsia
és hereditària?
· L’epilèpsia
està relacionada amb les convulsions febrils?
· Quants tipus
d’epilèpsia hi ha?
· Quines proves
es poden fer al nen epilèptic?
· Quina conducta
s’ha de seguir davant d’una crisi epilèptica?
· Es
poden prevenir les crisis? Quins hàbits de vida ha de tenir
un nen epilèptic?
· Com es tracta
l’epilèpsia?
· L’epilèpsia
dura tota la vida? Quin és el pronòstic?
Com són
les crisis d’epilèpsia?
S’ha de diferenciar el terme crisi de convulsió. Menys
de la meitat de les crisis són de tipus convulsiu. Les convulsions
són batzegades musculars incontrolades i repetitives que
poden ser generalitzades (amb pèrdua de coneixement) o parcials
(sense pèrdua de coneixement i amb afectació de sols
una part del cos). Altres tipus de crisis cursen sense convulsions.
Són de tipus tònica (rigidesa generalitzada), hipotònica
(com un desmai o lipotímia), o les absències (deteniment
de l’activitat en curs durant uns segons). Finalment, alguns
tipus de crisi menys freqüents poden cursar amb espasmes musculars
aïllats (mioclònies), moviments automàtics elaborats,
alteracions dels sentits i al.lucinacions. De vegades, poden aparèixer
altres signes associats a la crisi com la relaxació de esfínters
(enuresi), baveig i mossegada de la llengua.
En ocasions, les crisis poden precedir-se de símptomes variats
com mals de cap, molèsties digestives, canvis de conducta,
etc. D’això se’n diu aura i pot predir l’inici
imminent d’una crisi.
Les crisis epilèptiques acostumen a durar segons o pocs minuts.
En alguns casos, poden ser difícils de percebre si la simptomatología
és poc evident i la durada molt curta. Moltes crisis acostumen
a acabar amb un període de somnolència postcrítica,
que pot durar més d’una hora, i on el nen està
adormit i amb una resposta anormal als estímuls. És
important senyalar que aquest període no forma part de la
crisi epilèptica sinó que és posterior a la
crisi. En moltes ocasions, el pacient no recorda el que li ha passat
ni té consciència dels minuts previs i posteriors
a la crisi. D’això se’n diu amnèsia postcrítica.
Pujar
Per què
es produeixen les crisis epilèptiques?
Les crisis es produeixen per descàrregues d’impulsos
generalitzats i desordenats de les neurones, que són provocades
per alteracions en l’equilibri dels neurotransmissors (substàncies
químiques que transmeten les senyals entre les neurones).
Aquest desequilibri apareix degut a l’excés de neurotransmissors
excitadors, disminució dels moduladors o alteracions en el
receptors de les neurones que capten aquestes substàncies.
Pujar
L’epilèpsia
és hereditària?
Ja s’han descrit alguns tipus d’epilèpsies poc
habituals amb una herència molt clara. La diversitat de factors
que poden induir l’aparició de crisi provoca que, a
la major part de les epilèpsies, l’herència no
sigui tant evident. No obstant, molts pacients epilèptics
presenten antecedents familiars i ha de tenir-se en compte que,
tant els neurotransmissors com els receptors de les neurones estan
codificats genèticament, per tant, és segur que hi
ha molts gens involucrats en l’origen de l’epilèpsia.
Pujar
L’epilèpsia
està relacionada amb les convulsions febrils?
Només un percentatge molt baix de nens amb convulsions febrils
(menys del 5%) poden patir epilèpsia amb el temps. Alguns
factors predictius com la repetició freqüent de crisis
febrils, el tipus de convulsió, els antecedents familiars
d’epilèpsia i les alteracions en l’exploració
neurològica poden indicar quins nens tenen més risc.
Pujar
Quants tipus
d’epilèpsia hi ha?
Bàsicament, hi ha dos grans tipus: les que cursen amb crisis
focals o parcials i les que provoquen crisis generalitzades. Dins
de cada grup, es divideixen a la vegada en idiopàtiques (sense
causa coneguda) i criptogenètiques o simptomàtiques
(d’origen orgànic sospitat o confirmat).
La majoria d’epilèpsies son idiopàtiques, sobretot
a la infància. L’edat d’inici, la descripció
de les crisis, el desenvolupament psicomotor del nen i l’exploració
neurològica així com els resultats de l’electroencefalograma
i altres proves complementàries són les dades que
utilitza el metge per orientar el diagnòstic.
Pujar
Quines proves
es poden fer al nen epilèptic?
La principal prova pel diagnòstic i seguiment de l’epilèpsia
és l’electroencefalograma (EEG). És una prova
no dolorosa i sense efectes perniciosos, que no necessita sedació
ni anestèsia. Es realitza mitjançant l’aplicació
d’uns electrodes a la superfície del cuir cabellut,
que registren l’activitat elèctrica del cervell. D’aquesta
manera, l’especialista pot evidenciar les descàrregues
(focus irritatius) que provoquen les crisis, així com la
seva intensitat i localització. De vegades, aquestes alteracions
són difícils d’observar i és per aquest
motiu que s’ha de fer un EEG en deprivació de la son
(amb el nen sense dormir) o un registre durant la son nocturna.
És important destacar que hi ha un percentatge de nens no
epilèptics que poden tenir alteracions irritatives a l’EEG.
És per aquest motiu que només l’existència
de crisis repetides juntament amb les alteracions de l’EEG
orienten el diagnòstic d’epilèpsia. La presència
d’alteracions irritatives aïllades en el EEG sense crisis
no incrementa el risc de patir epilèpsia.
En el cas què es sospiti l’existència d’una
causa concreta (epilèpsia simptomàtica) es poden realitzar
altres proves com la TAC, ressonància nuclear magnètica
(RNM), anàlisis, estudis genètics, etc.
Pujar
Quina conducta
s’ha de seguir davant d’una crisi epilèptica?
Primerament, s’ha d’intentar mantenir la calma. Una crisi
epilèptica acostuma a ser un episodi molt aparatós
però gairebé mai provoca lesions. La major part de
les crisis cedeixen soles en pocs minuts, encara que després
són seguides de l’estat postcrític, que pot allargar
la durada aparent de la crisi. El nen s’ha d’estirar a
una superfície segura i posar-lo de costat per tal d’evitar
obstruccions a les vies respiratòries. No s’aconsella
introduir objectes a la boca.
Es convenient avisar al servei d’urgències o traslladar
el nen al centre sanitari més proper. De vegades, el metge
pot indicar l’administració de diacepam per via rectal
per tallar la crisi.
Pujar
Es poden
prevenir les crisis? Quins hàbits de vida ha de tenir un
nen epilèptic?
Generalment, s’han d’adoptar uns hàbits de vida
que disminueixen el risc d’aparició de les crisis. Els
nens han de dormir entre 8 i 10 hores (en funció de l’edat)
i respectar la regularitat de les hores d’anar-se a dormir
i llevar-se. La TV s’ha de veure a una distància superior
a 2 metres i amb llum ambiental. No és convenient abusar
dels jocs d’ordinador o videoconsoles. Aquests jocs no estan
prohibits si el metge no indica el contrari (per exemple, el cas
de les epilèpsies desencadenades per estímuls visuals)
però és convenient que es limitin en el temps amb
intermedis de descans.
Les begudes estimulants han de ser limitades però es poden
prendre de manera ocasional. No es precisa cap dieta específica
ni prescindir d’aliments determinats. La ingesta d’alcohol,
estimulants i fàrmacs que actuïn sobre el sistema nerviós
és contraindicada en joves epilèptics. No es recomana
l’assistència regular a llocs on hi hagi una sobreestimulació
del sistema nerviós (discoteques, sales de festa, etc.) així
com la transgressió habitual de l’horari de son normal.
Al col.legi es recomana que el tutor responsable de l’alumne
conegui el diagnòstic i el tractament del nen i que també
ho faci el monitor respectiu en cas que realitzi activitats esportives
amb cert risc (natació). Aquestes activitats no les podrà
fer el nen sol. No hi ha contraindicació absoluta per a cap
activitat intel.lectual o física.
Pujar
Com es tracta
l’epilèpsia?
S’utilitzen molts medicaments antiepilèptics. Generalment,
s’administren dosis que varien segons el pes del nen i que
es distribueixen en 2 o 3 preses per dia. El neuròleg indica
el fàrmac més adient per l’edat del pacient i
el tipus d’epilèpsia així com els possibles efectes
secundaris i les interaccions amb altres medicaments. La majoria
de tractaments compleixen amb l’objectiu general d’eliminar
les crisis el més aviat possible, amb un únic fàrmac,
sense efectes secundaris remarcables i sense interferir a les activitats
de la vida diària.
Durant el temps que duri el tractament, el neuròleg realitza
controls periòdics (dos cops l’any si l’epilèpsia
està controlada). Es realitza un EEG de control i un anàlisi
de sang per tal de valorar la tolerància a la medicació
i els nivells del fàrmac a la sang. Les dosis s’ajusten
progressivament segons els resultats i la resposta al tractament.
Els pares han d’informar el metge de qualsevol incidència
que pugui aparèixer com mal control de les crisis, possibles
efectes secundaris, etc.
Un baix percentatge d’epilèpsies (habitualment simptomàtiques)
són difícils de controlar i, per aquest motiu, s’ha
d’administrar més d’un medicament a la vegada,
augmentant així el risc d’interaccions i efectes secundaris.
Si més no, els últims anys s’han comercialitzat
substàncies noves que proporcionen un major control de les
crisis en aquest tipus d’epilèpsies i una tolerància
millor.
Finalment, la cirurgia té indicació en casos molt
específics, que s’han demostrat refractaris a la teràpia
farmacològica.
Pujar
L’epilèpsia
dura tota la vida? Quin és el pronòstic?
La major part de les epilèpsies es controlen i es curen amb
medicació. Aquest procés pot durar alguns anys i el
temps depèn de diferents factors com el tipus d’epilèpsia,
l’edat d’inici de les crisis i la resposta al tractament
antiepilèptic. Si les crisis es controlen precoçment
i no existeixen lesions prèvies al sistema nerviós
(epilèpsies idiopàtiques), els nens poden fer una
vida completament normal i no es produeixen alteracions en el desenvolupament
psicomotor ni intel.lectual.
Les epilèpsies simptomàtiques tenen un pronòstic
pitjor ja que són secundàries a processos que afecten
el cervell. Per tant, l’evolució depèn de la
malaltia causal. A més a més, les crisis repetides
que es produeixen en aquest tipus d’epilèpsies afecten
progressivament el sistema nerviós i produeixen un grau major
o menor de retràs psicomotor.
Durant tot el seguiment de l’epilèpsia, és paper
fonamental del metge informar tant als pacients com als pares de
les característiques de la malaltia i del tractament, així
com solucionar els dubtes i preocupacions que puguin tenir.
La bona comunicació metge-pacient-pares és essencial
per aconseguir que la malaltia no interfereixi gaire a la vida i
desenvolupament del nen epilèptic.
Pujar
(Revisat i actualitzat el Novembre del 2007)
BIBLIOGRAFIA
- Actualización de las epilepsias. J.L. Herranz, J.A. Armijo.
Sanofi-Winthrop ed, Barcelona, 1993.
- Epilepsia: guía práctica. A. Gimeno y cols. Shering-Plough
ed, 1994.
- Epilepsy in children. J. Aicardi. Raven Press ed, New York.
1997.
- Neurología Pediátrica (2ª ed). K.F. Swaiman. Mosby/Doyma
ed, Madrid 1996.
Treball elaborat l'Abril
del 2003
Dr. M.A. Hernández Latorre
Servei de Neurología. Hospital de Nens de Barcelona.
Tornar
|
