 |
Gingivoestomatitis |
 |
Tornar
Es
tracta de la manifestació clínica més freqüent
de la infecció primària pel virus herpes simple (VHS).
És molt freqüent en lactants i nens petits amb una incidència
màxima en nens d'un a tres anys encara que pot aparèixer
a qualsevol edat.
· Que causa
aquesta malaltia?
· Quins són els
símptomes?
· Què podem observar
en l’exploració?
· És possible
diagnosticar de forma senzilla l’agent causal?
· Existeix tractament
específic?
· Com podem prevenir
aquesta malaltia?
Que causa
aquesta malaltia?
A més a més del VHS solen estar involucrats altres
virus com Coxsachie y enterovirus. Altres causes són bacteris,
fongs, traumatismes, carències vitamíniques o trastorns
immunitaris.
Pujar
Quins són
els símptomes?
El començament és brusc, amb dolor bucal, irritabilitat,
augment de la salivació, alè fètid, dificultat
per a l'alimentació i febre que pel general sol ser alta.
Pujar
Què
podem observar en l’exploració?
A l'exploració poden observar-se erosions doloroses, úlceres,
butllofes que afecten a la mucosa de cara interna de galtes, genives,
llavis, llengua i amb menor freqüència en la part posterior
de la faringe. També és freqüent l'augment dels
ganglis del coll.
Les genives poden estar lleugerament inflamades, vermelles, ulcerades
i sagnar amb facilitat.
Quan la causa és viral les lesions bucals poden durar de
7 a 10 dies encara que la resolució dels símptomes
generals es produeix amb antelació.
Pujar
És
possible diagnosticar de forma senzilla l’agent causal?
Podem fer el diagnòstic si es tracta del VHS, però
les tècniques utilitzades no són simples. Aquests
virus deuen transportar-se i cultivar-se en mitjans adequats. Els
resultats s'obtenen als 15 dies aproximadament.
També es disposa de tècniques diagnòstiques
ràpides, com la tinció directa del contingut de les
vesícules amb anticossos fluorescents.
Pujar
Existeix tractament
específic?
Lo més freqüent és que la gingivoestomatitis
es resolgui espontàniament i només precisi tractament
simptomàtic.
S'ha de prestar especial atenció en els nens a la hidratació
oferint-los líquids de forma fraccionada, freds o a temperatura
normal, evitar els aliments àcids, salats o rics en espècies.
S'ha de calmar les molèsties que produeixen i el dolor amb
paracetamol o [ibuprofeno] per via oral.
Si es sospita infecció per fongs, l'aplicació tòpica
amb Nistatina quatre vegades al dia sol ser eficaç. No és
necessari el tractament amb aciclovir en la infecció lleu,
d'evolució limitada en nens inmunocompetents.
Pujar
Com podem
prevenir aquesta malaltia?
Les infeccions orals per VHS són freqüents en els nens
de guarderies o en col·legis. La majoria d’aquestes
infeccions són asimptomàtiques, amb excreció
del virus en la saliva en absència de malaltia clínica.
Els nens amb gingivoestomatitis per VHS que no tenen control de
les secrecions orals han de ser exclosos de la guarderia mentre
presenti simptomatología.
La millor forma de profilaxi és el rentat estricte de mans,
evitar el contacte directe amb les lesions i no compartir vasos
ni utensilis..
Pujar
(Revisat i actualitzat el Novembre del 2007)
BIBLIOGRAFIA
- NELSON. ESSENTIALS OF PEDIATRICS de R.E Behrman y R.M. Kliegman.
Tercera Ed.
Española 1999.
- ESSENCE OF OFFICE PEDIATRICS de James A. Stockman y Jacob Lohr,
Primera Ed. Española 2001.
- American Academy of Pediatrics. Report of the Committee on Infectious
Diseases. Red Book. Ed.
Española., 2000
Treball elaborat el Juny
del 2002
Dra. N. Ruggeri
Servei d'Urgències. Hospital de Nens de Barcelona
Tornar
|
