Infecció urinària

Tornar

Constitueix la causa més freqüent de malaltia genitourinaria a la infància.

La infecció urinària o infecció del tracte urinari, és una malaltia que pot afectar des del ronyó fins el meat uretral, deguda a la colonització i multiplicació de microorganismes patògens.
Pot aparèixer en qualsevol època de la vida encara que la seva incidència màxima s'observa en el primer any.

Parlem d’infecció del tracte urinari simple quan no s'associa a anomalies urològiques, complicada si s'associa amb alteracions estructurals, i recidivant quan existeixen episodis repetits amb interval lliure de símptomes.

Tenint en compte la localització anatòmica parlem d’infecció urinària baixa quan afecta a uretra, bufeta i urèters, i alta o Pielonefritis si afecta el ronyó.

· Què és el reflux vesicoureteral? Existeixen diversos graus de reflux?
· Quins agents són els causants de les infeccions urinàries?
· Existeixen factors que faciliten la seva aparició?
· Quines són les manifestacions clíniques d'aquesta malaltia?
· Com es realitza el diagnòstic?
· Com devem obtenir la mostra d'orina per a la seva anàlisi?
· És necessari realitzar altres exploracions?
· Quin és el tractament?

Què és el reflux vesicoureteral? Existeixen diversos graus de reflux?

El reflux vesicoureteral és el pas d'orina, en sentit retrògrad, des de la bufeta al tracte urinari superior.

Apareix en el 50% dels lactants amb infecció urinària i en un 30% dels nens grans, amb més freqüència en nenes.

Es poden trobar 5 graus de reflux vesicoureteral depenent de la localització i de l'alteració estructural observada.

Pujar

Quins agents són els causants de les infeccions urinàries?

Les enterobacteries són els microorganismes que amb més freqüència s'aïllen a les vies urinàries infectades. La Escherichia Coli (80%) és l'agent etiológic més freqüent. També podem trobar altres bacteris com Proteus Mirabilis, Klebsiella, Enterococs i Pseudomones.

Pujar

Existeixen factors que faciliten la seva aparició?

Si existeixen, entre els més freqüents s'esmenta:

· Edat: major freqüència entre els 6 a 24 mesos.
· Sexe: les nenes tenen major predisposició degut al fet que la uretra és curta i ampla. En els lactants barons la fimosi marcada també pot facilitar la infecció urinària.
· Dèficit immunitari.
· Pacients amb grup sanguini AB.
· Condicions anatomofisiológiques:
· Contacte de la femta amb la uretra.
· Ronyons més baixos.
· Urèter tortuós, buidament vesical deficient, __nefrolitiasi i altres factors que originen retenció d'orina.
· Malformacions renals i de vies urinàries.

Pujar

Quines són les manifestacions clíniques d'aquesta malaltia?

Els símptomes i signes varien amb l'edat.

Els nounats solen presentar símptomes més inespecifics com febre o hipotèrmia (baixa temperatura), vòmits, diarrees, rebuig parcial de l'aliment, detenció de la corba de pes, etc.
Els lactants poden imitar una malaltia gastrointestinal en forma de còlics, irritabilitat, vòmits, febre, plor al orinar, orines tèrboles, etc.

Els nens de 2 a 6 anys poden presentar símptomes gastrointestinals encara que en aquest grup d'edat comencen a aparèixer signes clàssics d'infecció urinària, disúria (dificultat a la micció), polaquiuria (augment del nombre de miccions però en menor quantitat), dolor abdominal, etc.
A partir dels 6 anys els nens i adolescents solen relatar els signes i símptomes clàssics de infecció urinària: febre, malestar general, manca de gana, dolor abdominal, dolor lumbar, incontinència urinària, orines tèrboles o amb sang, etc..

Pujar

Com es realitza el diagnòstic?

Els símptomes ens portaran cap a la sospita de infecció urinària. L'anàlisi d'orina (sediment i cultiu) ens confirmarà el diagnòstic.

Pujar

Com devem obtenir la mostra d'orina per a la seva anàlisi?

És important remarcar que l'obtenció de mostra d'orina tant per al sediment com per al cultiu posterior es realitzarà en forma estèril, és a dir efectuant la higiene correcta dels genitals externs mitjançant la utilització de solucions antisèptiques i la recollida en envasos que per a tal fi venen en farmàcies.

Així mateix, existeixen col·lectors d'orina que faciliten l'obtenció de la mostra en nounats i lactants. Aquests col·lectors deuen ser canviats prèvia higiene cada hora per a que la mostra pugui ser fiable. És recomanable que si no existeix experiència, l'obtenció de mostra es realitzi per personal sanitari i en un centre adequat (ambulatori o hospitalari) per a evitar errors diagnòstics.

Pujar

És necessari realitzar altres exploracions?

Tenint en compte cada cas, el pediatre podrà sol·licitar altres exploracions complementàries:

· Ecografia renal i de vies urinàries: és una tècnica diagnostica molt útil i innòcua amb la finalitat de descartar malformacions renals o de les vies urinàries.
· Cistouretrografía Miccional Seriada (CUMS): s'utilitza per al diagnòstic del reflux vesicoureteral i anomalies associades.
· Urografia IV: Si existeixen anomalies de les vies urinàries detectades per ecografia.
· Altres proves com la Cistografía per isòtops i la Gammagrafía renal, son utilitzades en casos particulars per completar l'estudi.

Pujar

Quin és el tractament?

El tractament consisteix en :

1) Mesures generals:

· Hidratació adequada,
· Miccions freqüents.
· Evitar el restrenyiment.
· Higiene genital adequada.

2) Antibioticoterapia:

· Els nounats i lactant petits requereixen tractament per via intravenosa, i per tal motiu ser hospitalitzats.
· Els nens, independentment de la seva edat, que presenten pielonefritis aguda amb afectació del estat general, també requereixen tractament per via intravenosa fins que remeti el quadre més agut, i desprès completar el tractament per via oral fins a un total de 10 a 14 dies.
· Els nens grans amb infecció urinària i amb bon estat general, poden realitzar el tractament per via oral a casa seva amb control clínic pel seu pediatre.

Pujar

(Revisat i actualitzat el Novembre del 2007)

BIBLIOGRAFIA
- Ex. Aaron L, Friedman J. Nefrología: líquidos y electrólitos. Behman RE, Kliegman
- AM, Nelson Textbook of Pediatrics, Edic Española 1999, (pag 590- 592)
- Ex. Gascón Jimenez FJ, Antón Gamero M, Infección del tracto urinario. F.J. Gascón Jimenez. Manual de pediatría para la atención primaria, 2da Edición 2000, (240-247)
- Ex. Weinstein A. Infecciones del tracto urinario. Gellis S y Kagan B. Terapéutica Pediátrica, Buenos Aires, Edic Panamericana 1996, (518-522)

Treball elaborat el Juny del 2002
Dra. N Ruggeri
Metge de Urgències. Hospital de Nens de Barcelona

Tornar