 |
Intolerància a la lactosa
|
 |
Tornar
Quan el sucre no és absorbit
es produeix un augment d’osmolalitat intraluminal que pot donar
lloc a l’emissió de pòsits líquids que
són àcids. En altres ocasions produeix dolor abdominal
no específic i recidivant.
· Què
és la lactosa?
· Com es produeix
la intolerància a la lactosa?
· Hi ha diferents
tipus d’intolerància a la lactosa?
· Com es diagnostica?
· Quin tractament
és el més adequat?
Què
és la lactosa?
La lactosa és el carbohidrat o sucre principal de la llet.
Només és produïda per la glàndula mamaria.
Es un disacàrid resultant de la unió dels monosacàrids
glucosa i galactosa. Per a la seva digestió necessita la
lactasa, enzim que es troba en el bord del raspall de l’enteròcit.
Per a l’absorció dels monosacàrids resultants
de la seva digestió es necessita un transport actiu.
Pujar
Com es produeix
la intolerància a la lactosa?
Quan el sucre no és absorbit arriba al còlon i allà
és fermentat per les bactèries col.lòniques
donant lloc a glucosa i àcids grassos de cadena curta (acètic,
pirúvic, làctic i burític). També es
produeixen gasos tipus H2 i metà. Això produeix un
augment d’osmolalitat intraluminal que pot donar lloc a l’emissió
de pòsits líquids que són àcids. En
altres ocasions produeix dolor abdominal no específic i recidivant.
Els derivats lactis tipus iogurt, formatge, etc. poden ser consumits
per pacients amb discreta intolerància a la lactosa. Això
és degut a que s’utilitzen microorganismes vius en la
seva elaboració, que sintetitzen beta-galactosidasa, que
col.labora amb la del mateix organisme en la hidròlisi intestinal
de la lactosa.
Pujar
Hi ha diferents
tipus d’intolerància a la lactosa?
Dintre de les intoleràncies podem establir dos grups principals:
1) Intolerància primària
El dèficit primari de lactasa pot ser congènit (estrany
en el nostre mitjà) o de començament tardà
(a partir dels 5 anys normalment, per descens fisiològic
de l’activitat lactásica).
2) Intolerància secundària
a malalties de la paret intestinal, com la gastroenteritis
per rotavirus o enterovirus, giardiasi, la intolerància
a proteïnes de llet de vaca, celiaquía, malnutrició
calòric-protèica, etc. Es recuperarà un cop
solucionat el dany de la paret.
Pujar
Com es diagnostica?
El diagnòstic més fiable es amb el test de l’hidrogen
espirat a la lactosa. La mesura d’aquest hidrogen d’aire
espirat després de l’administració d’una
determinada quantitat de lactosa diluïda en aigua, és
un mètode fiable i incruent. A més el seu nivell és
força proporcional a la quantitat de sucres que arriben al
còlon perquè no han estat absorbits.
També es pot realitzar l’estudi de les femtes (Ph àcid
i presència de substàncies reductores en femtes recentment
emeses).
Pujar
Quin tractament
és el més adequat?
Eliminar o disminuir la ingesta d’aquest sucre. Això
es pot aconseguir a través de la utilització de iogurts
i formatge (llet fermentada); així com amb el consum de llets
baixes en lactosa que es troben als comerços i farmàcies.
Si la intolerància és severa s’utilitzaran fórmules
làctiques exemptes de lactosa, de venda en farmàcies,
o afegint lactasa a la llet de consum normal.
Pujar
(Revisat i actualitzat el Novembre del 2007)
BIBLIOGRAFIA
- Recomanacions a propòsit de la intolerància a
la lactosa. Anales Españoles Pediatría 1998;49:448-450
- Manual de gastroenterologia pediàtrica. F.Argüelles
e I. Polanco. Ed. Comares. 2000.
Treball elaborat l'Octubre
2002
Dra. M. Jané Santamaría
Servei de Gastroenterología. Hospital de Nens de Barcelona
Tornar
|
