 |
Mal de cap dels nens |
 |
Tornar
El
mal de cap o cefalea és un símptoma que en moltes
ocasions es presenta associat a malalties infantils.
No obstant, els mals de cap específics són freqüents
en nens i poden ser de diferents tipus (tensional, migranyós,
postraumàtic, etc.). Podem dir que fins a 5 de cada 100 nens
en edat escolar pateixen cefalea amb una relativa freqüència.
Alguns estudis afirmen, fins i tot, que el 69% dels nens han patit
ja algun episodi important de cefalea abans dels 14 anys d'edat.
· Quins factors
produeixen el mal de cap?
· Quantes classes
de mal de cap poden tenir els nens?
· Quines característiques
té la cefalea tensional?
· Com és
la migranya en els nens?
· Quins símptomes
són alarmants en la cefalea del nen?
· Què
pot fer el metge del nen davant d'un pacient amb cefalea?
· Quines mesures
es poden prendre a casa per alleujar el mal de cap?
· I per prevenir
l'aparició dels episodis?
Quins factors
produeixen el mal de cap?
S'han descrit factors emocionals tensionals (estrès, exàmens,
problemes familiars...), que provoquen una contractura muscular
involuntària i mantinguda, que acaba produint la cefalea.
També sembla ser que certs aliments com la xocolata, els
plàtans, els formatges, els fruits secs, etc., poden desencadenar
crisis de migranya. Altres possibles desencadenants poden ser els
traumatismes cranials, l'exercici físic intens, canvis de
ritme vital, fatiga, menstruació, exposició solar...
Pujar
Quantes classes
de mal de cap poden tenir els nens?
El tipus més freqüent és el mal de cap relacionat
amb processos febrils i malalties generals. En aquests casos, la
cefalea es limita a la duració de la malaltia puntual, és
benigna i es controla fàcilment amb analgèsics. Les
cefaleas específiques es classifiquen, en línies generals,
en tres grups: les tensionals, la migranya i les produïdes
per lesions o malalties que afecten al sistema nerviós (cefaleas
orgàniques).
Pujar
Quines característiques
té la cefalea tensional?
Acostuma a tractar-se d'un dolor de llarga evolució. La freqüència
dels episodis pot ser diària o de dos o tres cops per setmana;
predomina per la tarda i sobretot quan el nen torna de l'escola.
Generalment té una duració de varies hores i no cedeix
fins que el nen es fica al llit i dorm o fins que se li administra
un analgèsic, que acostuma a donar bons resultats. És
de tipus continu i de localització frontal o difusa. El dolor
s'intensifica en els ambients carregats o amb soroll i, en general,
no es acompanyada d'altres símptomes.
Pujar
Com és
la migranya en els nens?
La migranya és més freqüent en la infància
del que es creu generalment i pot tenir certes diferències
amb la migranya adulta.
L'edat d'inici se situa principalment entre els 6 i els 12 anys.
És molt habitual que un dels pares o algun altre familiar
proper també pateixi migranyes. Els episodis són repetits
(entre un o dos cops per setmana fins a un cada varis mesos) i,
entre cadascun, el nen acostuma a trobar-se bé.
L'horari predomina en la franja de la tarda-nit i el dolor dura
entre una i dues hores, a vegades més. La zona que pateix
el dolor acostuma a ser el front i, en menys ocasions i en nens
més grans, en un únic costat del cap. És un
dolor més intens que el de la cefalea tensional i, en general,
interromp l'activitat del nen. La dormida i el descans en un lloc
fosc i tranquil acostumen a alleujar el dolor. Quasi sempre va acompanyada
de falta d'apetit, dolor abdominal, nàusees i vòmits.
A vegades, poden existir símptomes previs a l'inici de la
crisi, en forma d'alteracions visuals (taques negres o brillants)
i sensacions de formigueig o pèrdua de forces a les extremitats.
Pujar
Quins símptomes
són alarmants en la cefalea del nen?
Els mals de cap produïts per lesions cerebrals greus són
poc freqüents, comparats amb el total de les cefalees, però
hi ha algunes característiques que poden indicar una malaltia
neurològica seria. És aconsellable acudir a un servei
d'urgències quan el dolor s'inicia de manera molt brusca
i és molt intens; quan s'associa a alteracions del nivell
de consciència, a convulsions o a febre amb rigidesa de nuca.
En altres ocasions, no és necessari acudir a urgències,
però sí visitar el seu pediatra com més aviat
millor: si el dolor és molt localitzat i sempre en el mateix
punt; quan es desencadena o s'agreuja per la tos o els esternuts;
quan s'evidencia un augment en la freqüència o la intensitat
dels mals de cap, o algun canvi en les característiques o
els símptomes acompanyants de la cefalea, comparats amb els
episodis anteriors.
Pujar
Què
pot fer el metge del nen davant d'un pacient amb cefalea?
El pediatre o el neuropediatre realitzen la història clínica,
anotant els possibles antecedents i les característiques
de la cefalea, així com una exploració clínica
completa. Només amb aquestes dades ja es pot establir un
diagnòstic en moltes ocasions. S'ha de tenir en compte que
la principal font d'informació per a realitzar aquest diagnòstic
són les característiques de la cefalea i, sovint,
no és necessari sol·licitar proves complementàries.
Aquestes han de ser reservades per aquells casos en que el metge
sospiti de l'existència d'alguna malaltia relacionada amb
la cefalea.
Finalment, es pauta el tractament més adequat (analgèsic
i preventiu), segons el tipus de cefalea i la intensitat i freqüència
dels episodis, i es realitzen una sèrie de visites periòdiques
per tal de controlar l'evolució i la resposta al tractament
Pujar
Quines mesures
es poden prendre a casa per alleujar el mal de cap?
Si el dolor no és fort i no interfereix en l'activitat del
nen, només cal distreure'l amb una altra ocupació
o permetre'l descansar uns minuts. En cas que la cefalea sigui intensa,
convé que dormi o que reposi en un lloc fosc i silenciós.
Alguns nens experimenten milloria amb l'aplicació de compreses
fredes al front.
Si és necessària l'administració d'analgèsics,
aquesta ha de realitzar-se des dels primers moments en que el pacient
és capaç de reconèixer la cefalea. Poden donar-se
salicilats, paracetamol o ibuprofè, sempre en les dosis i
amb la pauta que indiqui el pediatre. El medicament acostuma a administrar-se
per via oral, però s'ha de recorre als supositoris si existeixen
vòmits o nàusees. La via rectal també aporta
generalment una rapidesa d'acció major.
Pujar
I per prevenir
l'aparició dels episodis?
S'ha d'intentar identificar els possibles desencadenants de les
crisis (disciplina escolar, exercici, dieta, etc.) per la qual cosa
és útil la confecció d'un "Diari de la
Cefalea" pels pares del nen, en el que s'anotin les característiques
dels episodis i la seva possible relació amb altres factors.
Aquest "diari" serà de gran ajuda per al metge
en el moment de fer el diagnòstic i per controlar l'evolució
de la cefalea.
Un cop concretat el diagnòstic, són aconsellables
algunes mesures per tal de disminuir la freqüència i
la intensitat dels episodis. Si existeixen precipitants tensionals
s'han d'establir unes normes per a l'estudi, regular l'horari de
son i proposar activitats extraescolars esportives o lúdiques
per a relaxar el nen. En el cas de les migranyes, pot ser beneficiós
restringir la ingesta de formatge, fruits secs, xocolata, plàtans,
conserves i embotits. En general, s'han d'intentar evitar els ambients
tancats i angoixants, l'exposició prolongada al sol sense
protecció i els canvis bruscs del ritme de son.
En cas que aquestes iniciatives no millorin ni la freqüència
ni la intensitat dels episodis, el pediatre o el neuropediatre proposaran
un tractament analgèsic més específic i una
medicació profilàctica per a prevenir i espaiar les
crisis de cefalea.
Pujar
(Revisat i actualitzat el Novembre del 2007)
BIBLIOGRAFIA
- Headaches and migraine in childhood. Barlow ChF. Clinics in
Developmental Medicine nš 91. Spastic International Medical Publications.
JB Lippincott Co.; Philadelphia, 1984
- Los dolores de cabeza en los niños. Guía práctica
informativa para padres, maestros y personal paramédico.
L. García Méndez. Ed. Lemar; Maracaibo, 1988
- Cefaleas vasculares en la infancia. M.A. Hernández Latorre
y M. Roig Quilis. En: Titus, F. Migraña y otras cefaleas
vasculares. Ed. MCR, Barcelona, 1990
- La cefalea com a urgència pediàtrica. M. Roig
Quilis, M.A. Hernández Latorre, A. Macaya Ruiz, M. Tallada
Serra. Butlletí de la Societat Catalana de Pediatría
1992, 52:75-80
- Prevalencia y características de la cefalea y la migraña
en la infancia. Artigas J, Grau R, Esclusa F, Canosa P, Moltó
E. Revista de Neurología 1998;26:368-71
- Clínica de la migraña en la edad pediátrica.
M.A. Hernández Latorre, A. Macaya Ruiz, M. Roig Quilis.
Revista de Neurología 2001; 33: 708-15
|
Treball elaborat el Juny
del 2002
Dr. M.A. Hernández Latorre
Servei de Neurologia. Hospital de Nens de Barcelona
Tornar
|
