 |
Meningitis |
 |
Tornar
És
una inflamació de les meninges que són unes membranes
que recobreixen l'encèfal o cervell i la medul·la
espinal.
· Quines són
les causes?
· Quins símptomes
apareixen?
· Amb què
ens trobarem a l'explorar un nen amb meningitis?
· Quines proves
haurà de realitzar el metge davant la sospita de meningitis?
· Quin tractament
requereix?
· Què
hi ha de les vacunes contra la meningitis?
Quines són
les causes?
Aquesta inflamació meningea pot ser deguda a una gran varietat
d'agents, alguns benignes però d'altres potencialment greus.
Aquests agents poden ser:
· Virus (freqüent)
· Bactèries (freqüent)
· Micobactèries (menys freqüents)
· Fongs (rar)
· Paràsits (molt rar i degut a una reacció
toxoal·lèrgica secundària a la toxina alliberada
pel paràsit).
Pujar
Quins símptomes
apareixen?
Els símptomes variaran en funció de l'agent causal,
podent ser des de subtils i dissimulats fins a símptomes
molt evidents.
Atenent a les meningitis de causa més freqüent, podrem
trobar-nos amb símptomes com:
· NOUNATS:
Irritabilitat o, pel contrari, sopor, hipotonia; rebuig de l'aliment;
vòmits i pot existir o no febre.
· LACTANTS:
Febre, vòmits, i irritabilitat o sopor.
· NENS GRANS:
Febre, mal de cap i vòmits.
No obstant, en pediatria, aquests símptomes poden ser comuns
a diverses malalties i, així, per exemple, en un nounat amb
irritabilitat, rebuig de l'aliment i vòmits, haurem de descartar
també una infecció urinària.
Serà competència del pediatre descartar els diferents
quadres possibles.
Alguns gèrmens, de forma més o menys precoç,
produeixen unes taques bastant característiques a la pell
acompanyant als símptomes citats anteriorment. Es tracta
de taques vermelles violàcies que al principi acostumen a
ser puntiformes i poden anar augmentant de tamany, no desapareixen
si les presionem amb el dit i reben el nom de petèquies.
Els gèrmens poden penetrar a l'organisme i assentar-se directament
a les meninges o pasar-se un període de temps a la sang abans
de colonitzar-les. En aquest últim cas, que denominem sèpsia
o bacterièmia, l'aparició de petèquies, pot
permetre una actuació mèdica abans de que arribi a
produir-se la meningitis.
Pujar
Amb què
ens trobarem a l'explorar un nen amb meningitis?
Si es tracta d'un nounat o d'un lactant, tindrà la fontanel·la
bombada.
La fontanel·la és la membrana que podem palpar al
cap del nadó i que es tanca normalment entre els 12 i 18
mesos de vida.
A partir d'aquesta edat, a l'exploració, detectarem rigidesa
de nuca com a indicador de meningitis: el nen estarà completament
estirat, l'explorador col·locarà una mà a nivell
de la nuca i l'altra sobre els genolls del nen i en intentar flexionar-li
el cap no ho conseguirà i, en forçar la maniobra,
veurem que el nen flexiona els genolls.
Tot i així, hem d'aclarir que encara que la rigidesa de nuca
s'associa principalment a la meningitis, altres malalties també
poden causar la rigidesa de nuca, com la amigdalitis, pneumònia
i qualsevol malaltia amb febre alta. És per això que,
abans d'efectuar els exàmens complementaris per descartar
la meningitis, haurem de descartar l'existència d'aquests
processos.
Pujar
Quines proves
haurà de realitzar el metge davant la sospita de meningitis?
Un cop realitzada una correcta exploració física que
descarti altres processos, haurà de practicar-se:
· Anàlisi de sang: ens orienta sobre si
la causa de la infecció és vírica o bacteriana
i ens permet recollir una mostra per al cultiu que ens ajudarà
a poder determinar el nom del germen causant del quadre i a quins
antibiòtics es sensible.
· Anàlísi d'orina: només en
nens petits doncs, com ja s'ha comentat, els símptomes
podríen ser secundaris a un problema urinari.
· RX tòrax: així descartarem que no
es tracti d'una pneumònia.
· Punció lumbar: consisteix en realitzar
una punció entre les vèrtebres de la zona lumbar
per obtenir una mostra de LCR (líquid cèfalo-raquidi)
que circula pel cervell i la medul·la espinal, i s'altera
en cas de meningitis. L'anàlisi d'aquest líquid
ens ajudarà a establir la causa i gravetat del procés.
Pujar
Quin tractament
requereix?
Davant d'una meningitis sempre es requereix l'ingrés hospitalari.
En cas d'una meningitis vírica, també anomenada limfocitària,
aquesta serà de curta durada ja que no precisa de cap tipus
de tractament específic i evolucionen molt bé en poc
temps.
Les altres causes de meningitis requereixen diferents medicaments
i inicialment per via intravenosa, per tant, l'ingrés serà
de més llarga durada.
Segons l'estat general del pacient, a vegades es requereix l'ingrés
en una unitat de cures intensives.
Pujar
Què
hi ha de les vacunes contra la meningitis?
Actualment es disposa d'algunes vacunes que protegeixen contra determinats
gèrmens, però tots els gèrmens són potencialment
productors de meningitis i, per desgràcia, i de moment, no
hi ha vacunes per a tots ells.
A les vacunes contra virus i bactèries ja conegudes i utilitzades
des de fa anys (diftèria, tètanus, xarampió,
...) s'hi han d'afegir les vacunes contra 3 altres tipus de bactèries:
· Haemophilus Influenzae tipus b
· Minigococ C
Aquestes estan incloses en el Calendari de Vacunacions del Departament
de Sanitat des de fa alguns anys.
· Pneumococ.
No inclosa encara al Calendari de Vacunacions del Departament
de Sanitat, però recomanada en alguns casos i inclosa en
el calendari de vacunacions del nostre hospital.
Pujar
(Revisat i actualitzat el Novembre del 2007)
BIBLIOGRAFIA
- Tratado de Pediatría. M. Cruz. 7ª edición. Espaxs.
- Tratado de Pediatría. Nelson. 14ª edición. Ed.
Interamericana. 1998.
- Manual de Vacunas en Pediatría. AEP ( Asociación
Española de Pediatría ). Edición 2001.
Treball elaborat el Juny
del 2002.
Dra. Anna Mª Navarro
Servei d'Urgències. Hospital de Nens de Barcelona
Tornar
|
