 |
Obesitat infantil |
 |
Tornar
L'obesitat és l’acumulació excessiva de greix corporal
(20% del pes ideal per a la talla, edat i sexe) i ja s’ha convertit
en la malaltia principal dels països desenvolupats.
Es calcula que 7 de cada 10 adolescents obesos arribaran a l’edat
adulta sent obesos. Però quan parlem d’obesitat no ens
referim al pes com una variable única, sempre s’ha de
relacionar el pes amb l’edat, sexe i talla.
Popularment es creu que el nen obès, en arribar a la pubertat
presentarà una estirada de talla que li compensarà
el sobrepès existent. No s’ha d’oblidar que l’adolescent
mantindrà els mateixos hàbits nutricionals i físics,
de manera que, l’excés de pes es perpetuarà.
· Per què
és obès el meu fill?
· L'obesitat
pot afectar la personalitat del meu fill?
· Quines complicacions
pot presentar un nen obès?
· Com evitar
l’obesitat?
· Què
fer amb un nen obès?
Per què
és obès el meu fill?
L'obesitat pot classificar-se en 2 tipus:
· Obesitat exògena o nutricional. Representa
el 95% dels casos.
· Obesitat secundària a malalties endocrinològiques,
neurològiques i polimalformatives.
Com podem observar, la gran majoria dels nens obesos es deuen a
factors exògens. Si bé és cert que existeix
evidència científica d’una predisposició
genètica, la relació de L'obesitat amb l’ambient
familiar i social és predominant.
La probabilitat que un nen sigui obès s’incrementa si:
· Ambdós pares són obesos.
· Es manifesten hàbits d’alimentació
familiar inadequats.
· Vida familiar sedentària.
· Hàbit de veure la televisió especialment
durant els àpats.
· Disminució de la lactància materna
com a forma més adequada d’alimentació del
nounat.
· Tendència a compensar l’absència
física dels pares amb menjar. La majoria dels pares treballen
tot el dia fora de casa. En arribar, el nen requereix i demana
la nostra atenció. És fàcil caure en l’error
d’intentar distreure’ls oferint aliments i asseient-los
davant un vídeo.
· Cobrir totes les necessitats o demandes del nen
amb menjar. Molts cops el nen es troba enfadat, té por
o se sent sol. El fet de cobrir tots els seus requeriments amb
aliments el confon. No li permet diferenciar entre la sensació
de gana i les seves necessitats afectives. Això el porta
a la sobrealimentació i futura obesitat.
· La insistència d’alguns pares per
a què els seus fills ingereixin grans quantitats de menjar.
S’ha de tenir en compte que a partir del 2n any, el consum
disminueix de manera fisiològica. L’augment de pes
del primer any és de 6 kg. A partir del 2n any només
és de 2-3 kg. a l’any.
Pujar
L'obesitat
pot afectar la personalitat del meu fill?
Si, pot provocar problemes psicològics en el nen. La majoria
dels nens obesos posseeix una baixa autoestima i un petit percentatge
pot presentar depressió clínica.
És sabuda la crueltat innocent dels nens. L’obès
és víctima de les burles i de vegades dels insults
dels seus companys. Això li genera angoixa i inseguretat,
la qual cosa el porta a marginar-se del grup.
Pujar
Quines complicacions
pot presentar un nen obès?
L'obesitat infantil està relacionada amb:
· Hipertensió arterial
· Intolerància a la glucosa i resistència
a la insulina. Diabetis tipus 2
· Malalties cardiovasculars
· Alteracions ortopèdiques: - arquejament
d’extremitats inferiors y sobrecàrrega de lligaments.
· Respiratòries: - manca d’expansió
toràcica durant la respiració.
· Apnea de la son
· Fatiga fàcil.
· Problemes d’alimentació: - Anorèxia
Nerviosa i Bulímia
· Hipercolesterolèmia i Hipertrigliceridèmia
· Dermatològics : - estries cutànies
· Psicosocials: - Discriminació escolar i
social
Pujar
Com evitar
l’obesitat?
Existeixen 3 punts fonamentals per evitar l'obesitat:
· Hàbits alimentaris
· Activitat física (3-5 dies a la setmana)
· Participació familiar.
El requisit clau és modificar els hàbits nutricionals
erronis de la família. Els pares han de predicar amb l’exemple
a l’hora de seleccionar els aliments, les quantitats i quan
ingerir-los. No s’ha d’utilitzar l’alimentació
per substituir altres necessitats emocionals ni per a gratificar
el nen. Aquest necessita que l’escoltin i juguin amb ell.
S’ha d’alimentar correctament als nens des del naixement.
La lactància materna és l’aliment fonamental
durant els primers 6 mesos de vida, ajudant a disminuir el risc
d’obesitat infantil i reforçant la relació afectiva
del nen amb la seva mare. La introducció dels aliments ha
de ser gradual. No tinguem pressa en que el nostre fill mengi de
tot en edats tan primerenques.
Ressaltem la importància del consum d’aliments naturals
sense addició de condiments.
Així mateix, intentar especificar horaris d’àpats
i evitar el "picoteig". Promoure la masticació
adequada i ensenyar a gaudir de la taula, del temps per a dialogar
i de la reunió familiar.
L’activitat física és molt important, no per
la pèrdua de pes, sinó pel canvi de vida.
Abandonar el sedentarisme i allunyar-se de les llargues hores asseguts
davant la televisió consumint menjar escombraria.
Reiterem que és un requisit imprescindible la participació
familiar activa. No exigir canvis apressats. Els canvis d’hàbits
són molt difícils d’aconseguir. Sense el recolzament
familiar, el nen obès no aconseguirà superar els seus
objectius.
Pujar
Què
fer amb un nen obès?
El nen obès està en creixement, així que la
seva dieta alimentària ha de ser adequada per la seva talla,
pes i edat.
La major part de les vegades n’hi ha prou amb suprimir les
llaminadures, la pastisseria industrial, les begudes gasoses i sucs
de fruita envasats per a estabilitzar la corba de pes ascendent.
No sempre és necessària la pèrdua de pes, ja
que el creixement del nen permet que el pes s’equilibri amb
la talla.
No s’ha de sotmetre el nen a dietes mancades i/o desequilibrades
nutricionalment.
Si sospita que el seu fill té sobrepès sempre consulti
al seu pediatra.
Pujar
(Revisat i actualitzat el Novembre del 2007)
BIBLIOGRAFIA
- Obesidad. La epidemia del Siglo XXI. Díaz de Santos.
2001.
- Nutrición y Obesidad. XII Curso de Actualización
de Postgraduados de la Universidad de Navarra. 20O2.
- Nutrición, Metabolismo y Obesidad. Avances y nuevas perspectivas.
Universidad del País Vasco.1997.
- Tratado de Nutrición Pediátrica. R. Tojo. Ed.
Doyma. 2001.
- Nutrición del Lactante. Samuel J. Fomon. Ed. Doyma. 2000.
Treball elaborat el Desembre
del 2002
Dra. Alejandra García Flores
Servei d’Urgencias. Hospital de Nens de Barcelona
Tornar
|
