 |
Otitis mitjana aguda |
 |
Tornar
L’otitis
mitjana aguda és una inflamació de la mucositat de
l’oïda mitjana i és una de les patologies més
freqüents en edat pediàtrica.
L’oïda es divideix en tres parts: oïda externa, oïda
mitjana i oïda interna.
Les dues primeres parts tenen la funció de recollir i transmetre
el so mentre que l’oïda interna regula l’equilibri.
L’oïda mitjana és una cavitat aèria que
té uns óssos petits encarregats de transmetre a l’oïda
interna el moviment timpànic produït pel so.
L’oïda mitjana es comunica amb la mastoide i, mitjançant
la trompa d’Eustaqui, amb l’orofaringe. Les característiques
anatòmiques d’aquesta trompa, que és més
curta i horitzontalitzada que en l’adult i es col.lapsa amb
més facilitat, afavoreixen la disfunció en edat pediàtrica.
· Què
és l’otitis mitjana aguda?
· Quines són
les causes més freqüents?
· Quines són
les manifestacions clíniques?
· Existeixen
factors que predisposin l’aparició d’OMA?
· Quins són
els possibles tractaments?
· Quina és
l’evolució?
Què
és l’otitis mitjana aguda?
L’OMA (otitis mitjana aguda) és una inflamació
de la mucositat de l’oïda mitjana. És freqüent
que les cel.les de la mastoide adjacents i la mucositat tubárica
pateixin algun grau d’inflamació.
Pujar
Quines són
les causes més freqüents?
Els gèrmens més freqüents aïllats a l’exsudat
de les OMA són bacteris 55% (Streptococcus Pneumoniae i Haemophilus
Influenzae), associats o no a un virus en un 25% (adenovirus, virus
respiratori sincitial, enterovirus, parinfluenza, rinovirus, etc).
Pot ser que en un 20% dels casos no s’aïlli cap germen
patogen i una disfunció de la trompa d’Eustaqui ocasioni
una inflamació aguda de l’oïda mitjana.
Pujar
Quines són
les manifestacions clíniques?
La clínica de les OMA pot variar segons la intensitat del
quadre i l’edat del nen que la pateix. Els lactants poden tenir
símptomes generals importants (febre, decaïment, irritabilitat,
plors inexplicables, rebuig als aliments o diarrees). La compressió
de la part anterior del pavelló auricular pot ser dolorosa.
El dolor i la disminució en l’audició acostumen
a ser símptomes acompanyants importants en nens grans.
Segons l’evolució, els casos més avançats
poden tenir la supuració d’un líquid serós,
purulent o sanguinolent si es produeix perforació timpànica.
Pujar
Existeixen
factors que predisposin l’aparició d’OMA?
Si, els més freqüents els podem classificar en:
1) FACTORS FAMILIARS.
Factors inmunològics o anatòmics de l’estructura
cranial poden afavorir la persistència d’OMA.
2) FACTORS RACIALS. La
raça blanca té una incidència superior d’OMA
que la raça negra americana i africana.
3) SEXE. És més
freqüent en nens que en nenes.
4) EDAT. Incidència
i prevalencia d’OMA en edat preescolar. Amb l’edat,
la incidència d’OMA disminueix considerablement degut
a la maduració inmunològica i anatòmica de
l’oïda mitjana i la trompa d’Eustaqui.
L’OMA que apareix abans dels 6 mesos de vida predisposa un
augment en la freqüència d’otitis durant la infància.
5) PERÍODE CLIMÀTIC.
La incidència d’OMA és menor durant els mesos
de juliol, agost i setembre.
6) INFECCIONS RESPIRATÒRIES
SUPERIORS. Els refredats nasals augmenten les OMA.
7) GUARDERIA. Els nens
que van a la guarderia tenen una major incidència d’OMA.
En tenen més els que hi van tota la jornada en comparació
amb els que ho fan poques hores. També cal destacar que
el risc de patir OMA s’incrementa en relació directe
al número de nens amb què es té contacte;
per tant, a les grans guarderies, teòricament, hi ha més
risc de contreure OMA.
8) LACTÀNCIA.
La lactància materna durant un període de temps
llarg té un efecte protector pel lactant quan hi ha infeccions.
Estudis epidemiològics mostren que els nens alletats per
la mare durant 3-6 mesos tenen una incidència significativament
menor d’OMA.
La manera que té el nen de prendre’s el biberó
també és important. Els nens que s’alimenten
tombats horitzontalment al bressol tenen més risc de patir
OMA que els que ho fan semiincorporats.
9) HÀBITS Y FACTORS
AMBIENTALS. El tabaquisme passiu afavoreix l’aparició
d’OMA.
El risc d’OMA augmenta en nens amb respiració bucal
habitual produïda per hipertròfia d’adenoides.
Pujar
Quins són
els possibles tractaments?
Un cop realitzat el diagnòstic, el pediatra indicarà
el tractament més adient. Generalment, el tractament acostuma
a ser amb antibiòtics perquè milloren la clínica
(dolor òtic) i prevenen les complicacions (mastoiditis, meningoencefalitis,
etc).
Pujar
Quina és
l’evolució?
Tot i la importància d’aquest tipus d’infeccions,
l’evolució natural de l’OMA segons els últims
estudis indica que la resolució espontània es troba
entre el 70% i 90% de cures. Els antibiòtics milloren aquesta
resolució en un 14% dels casos. És important senyalar,
però, la disminució significativa de complicacions
com mastoiditis i meningoencefalitis en relació a l’era
preantibiòtica.
Pujar
(Revisat i actualitzat el Novembre del 2007)
BIBLIOGRAFIA
- Tratado De Pediatría de M. Cruz. Volumen I 8va Edición
pag. 379
- Protocolos diagnósticos y terapéuticos en Enfermedades
infecciosas. Asociación Española de Pediatría.
2002
Treball elaborat el Març
del 2003
Dr. Daniel Fusté
Dra. Nora Ruggeri
Servei d’Urgències del Hospital de Nens de Barcelona.
Tornar
|
