 |
Pneumònia |
 |
Tornar
És
la inflamació del teixit pulmonar que s'acompanya de condensació
i organització de secrecions en els espais alveolars.
Existeixen diferents terminologies depenent de la seva localització
en el parènquima pulmonar.
D'aquesta manera quan es parla de pneumònia lobular ens indica
que la pneumònia està localitzada en un o diversos
lòbuls del pulmó (regions o segments en que es divideixen
els pulmons, així el pulmó dret està format
per tres lòbuls i l'esquerre per dos).
La Broncopneumònia fa referència a la inflamació
del pulmó que afecta els bronquíols (vies respiratòries
de petit calibre) però que afecta gairebé sempre a
múltiples lòbuls.
Pneumonitis és el terme general que designa la inflamació
del pulmó que pot o no estar associada a condensació.
· Quins agents
són els causants d’aquesta malaltia?
· Quina clinica
ens fa sospitar aquesta patologia?
· Com es realitza
el diagnòstic?
· Quin és
el tractament?
· Quines complicacions poden presentar-se?
· Quin pronòstic
tenen? Poden deixar algún tipus de seqüela?
Quins agents
són els causants d’aquesta malaltia?
Pot presentar-se a qualsevol edat des de la lactància fins
a l'adolescència.
Les causes poden ser:
a) Agents infecciosos
(virus, bacteris, fongs, paràsits, etc.) els quals varien
segons l'edat del pacient. No obstant això, la majoria
dels agents infecciosos són virus i només en un
10-30% dels casos les infeccions bacterianes són responsables
d'aquesta patologia en l'edat pediàtrica.
b) Substàncies
tòxiques (hidrocarburs, polsos, agents químics,
contingut gàstric, gasos) que s'inhalen o s'aspiren.
c) Amb menor freqüència
acompanyen a processos inflamatoris sistèmics com lupus
eritematos, sarcoidosi, histocitosi, etc.
Pujar
Quina clinica
ens fa sospitar aquesta patologia?
La presentació clínica varia d'acord a l'edat del
pacient però existeixen símptomes comuns com malestar
general, febre, tos, augment de la freqüència respiratòria,
i també poden observar-se signes previs o simultanis d'infecció
de vies respiratòries superiors.
En lactants és freqüent que s'acompanyi de rebuig de
l'aliment. Els nens grans i els adolescents poden referir dolor
toràcic.
Pujar
Com es realitza
el diagnòstic?
El diagnòstic es realitza mitjançant:
a) Un correcte interrogatori,
per valorar: forma i temps de començament dels símptomes
(febre, tos, dificultat respiratòria, alteració
en l'alimentació, descans, etc.).
b) En l'exploració
física observarem l’estat general del nen, augment
de la freqüència respiratòria, sorolls i raneres
en l'auscultació, etc.
c) Hemograma complet.
Cultius de sang i de secrecions, depenent de l'edat i de l’estat
general de pacient.
d) Radiologia de tòrax.
Gairebé sempre s'observa una imatge patològica en
la radiografia, però en ocasions, sobretot a l’inici,
els signes radiològics no es corresponen amb la clínica.
Pujar
Quin és
el tractament?
El tractament de la pneumònia depèn de l'edat del
pacient i de la presentació clínica.
Com a norma general per a totes les edats és important mantenir
una correcta hidratació oferint-los líquids de manera
fraccionada, baixar la temperatura mitjançant l'administració
d'antitèrmics i mitjans físics(banys o dutxes d'aigua
temperada), assegurar el confort i tranquil·litat del nen
i no abrigar-los de manera excessiva.
Tenint en compte l'edat, les pneumònies diagnosticades en
menors d'un mes, requereixen hospitalització en centres que
comptin amb serveis de neonatologia.
Entre 1 i 3 mesos és convenient l'administració d'antibiòtics
per via intravenosa, el que requereix una infrastructura de tipus
hospitalari almenys els primers dies de tractament.
Si bé la majoria dels pacients es tracten de forma ambulatòria,
el tractament sempre és individualitzat tenint en compte
l'estat general del pacient, el predomini de gèrmens segons
l'edat, els microorganismes que poden ser aïllats, i tota una
sèrie de paràmetres que només el facultatiu
considerarà en cada cas.
Pujar
Quines complicacions poden presentar-se?
Una complicació de la pneumònia és el vessament pleural (líquid acumulat entre les membranes que recobreixen el parènquima pulmonar), reactiva al procés pneumònic subjacent, i en ocasions pel pas del germen a l'espai pleural. Existeix un augment en la freqüència en els últims anys, això és degut a un major predomini de bacteris (Pneumococ) com agent causal. En aquest cas la terapèutica antimicrobiana ha de complementar-se amb la col·locació de drenatges pleurals d'acord a la quantitat de líquid, i generalment de posterior fisioteràpia respiratòria.
Pujar
Quin pronòstic
tenen? Poden deixar algún tipus de seqüela?
La majoria dels nens es recuperen de forma ràpida i completa.
Les imatges radiològiques es normalitzen en un termini de
6 a 8 setmanes.
Només en un petit percentatge, la pneumònia persisteix
més d'un mes o pot ser recurrent. En aquests casos la realització
d'altres proves ens portarà a les causes i el tractament
mes adient en cada cas.
Pujar
(Revisat i actualitzat el Novembre del 2007)
BIBLIOGRAFIA
- NELSON. ESSENTIALS OF PEDIATRICS de R.E.Behrman y R.M.Kligman.
Edición Española, 1999.
- KENDIG ´S. DISORDERS OF THE RESPIRATORY TRACT IN CHILDREN.
5ta Edición, 1996.
- HILMAN. PEDIATRICS RESPIRATORY DISEASE.: Diagnosis y Treatment.
4ta Edición, 1996.
- FELSON. RADIOLOGÍA TORÁCICA. 2da Edición
española 1995.
- American Academy Of Pediatrics. Report of the Committee on Infectious
Diseases. Red Book, 2000, Edición Española.
Treball elaborat el Març
del 2002
Dra. N. Ruggeri
Servei de Pneumologia i Urgències Hospital de Nens de Barcelona
Tornar |
