 |
Restrenyiment |
 |
Tornar
Es defineix com dificultat a
l’evacuació de les femtes. Les deposicions a més
d’escasses són dures i difícils d’expulsar.
Es tracta d’un símptoma freqüent a la infància
i un motiu freqüent a les consultes de pediatria.
Quines són les causes?
L’etiologia és múltiple, tot i que el més
freqüent és el restrenyiment simple o transitori(95%),
d’etiologia idiopática i influeixen factors hereditaris
i constitucionals. Les extranyes causes orgàniques inclouen
alteracions anatòmiques (anus anterior, estenosi anal), neurològiques
(paràlisi cerebral, hipotonia, malaltia d’Hirschsprung),
endocrinològiques (hipotiroïdisme, diabetis insípida)
i metabòliques(hipercalcémia).
El temps de trànsit intestinal varia amb l’edat, i és
major amb l’edat del pacient. Aquest temps es relaciona estretament
amb la freqüència de la defecació i està
molt influït per la quantitat de fibra a la dieta. Pot passar
de 8 hores en el primer trimestre de vida, a més de 24 hores
a partir dels 3 anys i a 48 hores a l’edat adulta.
La defecació normal és una combinació de funcions
autònomes i voluntàries. La distensió del recte
per les femtes és l’estímul que inicia la defecació.
A partir del control dels esfínters s’aconsegueix un
control conscient de defecació. Per això és
més habitual que el restrenyiment simple sigui més
freqüent entre els 2 i els 4 anys. Si s’inhibeix voluntàriament
l’esfínter anal extern (musculatura estriada) queden
les femtes emmagatzemades en el recte; en ser les seves parets més
elàstiques el recte es relaxa i aconsegueix adaptar-se a
un major volum de residus progressivament. Amb el temps es deixa
percebre la distensió del recte i les ganes de deposar, es
retarda el trànsit intestinal i el restrenyiment simple passa
a crònic. Femtes més toves recents poden envoltar
pòsits antic i durs, el que pot donar lloc a tacat fecal
constant per incontinència (encopresis). En alguns casos
l’inici del restrenyiment podria relacionar-se amb canvis de
dieta, processos febrils, repòs al llit, fissures anals,
etc.
El pas de femtes dures per l’anus pot ser dolorós i
inclús produir fissures. El nen té por i contrau la
musculatura anal, i amb això es produeix un cercle viciós;
dolor i major retenció, i femtes més dures i major
dolor. Els nens adquireixen postures forçades: s’amaguen
en cantonades, es posen de puntetes, en realitat són maniobres
de retenció. Els símptomes que més freqüentment
s’associen a aquest quadre són dolor abdominal recidivant,
escassa gana, irritabilitat. Tot això millora amb la defecació.
Són necessàries
exploracions complementàries?
En la major part dels casos no seran necessàries exploracions
complementàries, n’hi ha prou amb una bona història
clínica i un examen físic curós.
Quan se sospiti una causa orgànica podrà sol.licitar-se,
1) Analítica
: Hormones tiroïdals, ionograma, calci.
2) Radiologia simple:
ajuda a valorar la retenció fecal
3) Ènema opac
4) Manometría
anorrectal
Té un tractament eficaç?
Restrenyiment simple
1) Dieta rica en vegetals,
llegums, cereals i fruita.
La fibra dietètica aconsegueix deposicions més freqüents
i un temps de trànsit intestinal més curt, a més
de produir femtes més voluminoses i toves.
Les fibres solubles (fruita, llegums i cereals) no aconsegueixen
augmentar tant el volum de les femtes com la fibra insoluble (cel.lulosa)
que es troba en cereals integrals i verdures (espinacs, mongetes,
carxofes, bledes, albergínies, tomàquets...)
2) Ingestió abundant
d’aigua. Evitar el consum excessiu de llet.
3) Acostumar a evacuar
aproximadament a la mateixa hora, preferentment després del
àpats per aprofitar el reflex gastrocòlic
4) Realitzar algun tipus
d’exercici regularment.
5) Evitar el càstig
i reforçar els bons resultats verbalment o amb recompenses
selectives.
La resposta a aquestes mesures pot trigar en aparèixer unes
quantes setmanes. Si no és així es pot afegir a la
dieta: suplements de fibra, olis minerals a dosis baixes o laxants
(senna, lactitiol, lactulosa).
Restrenyiment crònic
1) Prevenir la reacumulació
de femtes retingudes, pel que a més de les mesures anteriors
pot ser necessari l’ús d’ènemes de neteja.
2) En casos rebels: Biofeedback
manomètric. L’objectiu és millorar la sensibilitat
de percepció rectal i ensenyar al nen a evitar la contracció
paradoxal de l’esfínter anal extern.
(Revisat i actualitzat el Novembre del 2007)
BIBLIOGRAFIA
- Alimentació infantil. M.Hernandez Rodríguez .
Editorial Díaz de Santos
- Manual de Gastroenterologia pediàtrica. F. Argüelles
e I. Polanco. Editorial Comares. 2000.
Treball elaborat l'Octubre
del 2002
Dra. M. Jané Santamaría
Servei de Gastroenterología. Hospital de Nens de Barcelona
Tornar
|
