|
Aquest terme és general i significa
que els signes de desenvolupament puberal, mames en les nenes i
borrissol pubià i augment del volum testicular en els nens,
comencen a aparèixer abans de l'habitual. Això és,
dels 8 anys en les nenes i dels 9 anys en els nens.
Quan s'inicia
la pubertat normal? La pubertat s'acompanya a més d'un augment de la velocitat de creixement, més gana i amb freqüència augment del pes. La progressió de les nenes, s'inicia abans que la dels nens i el fet de presentar la primera regla o menarquia, no vol dir que el creixement es detingui, sinó que la velocitat disminueix. Fins aquest moment s'han estirat les cames i a partir de la regla és el tronc el qual creix. El mateix patró té lloc en els nens, amb l'excepció evident que no hi ha la regla per a orientar. Quan aquests canvis físics tenen lloc abans dels 8 anys en les nenes i dels 9 anys en els nens, és quan convé consultar amb un endocrinòleg pediàtric, ja que estem davant el concepte de Pubertat Precoç i cal valorar si alguna causa anòmala és la responsable d'aquest fenomen.
Quan aquests canvis físics tenen lloc abans dels 8 anys en les nenes i dels 9 anys en els nens, és quan convé consultar amb un endocrinòleg pediàtric, ja que estem davant el concepte de Pubertat Precoç i cal valorar si alguna causa anòmala és la responsable d'aquest fenomen. Al fer una radiografia de la mà esquerra per a valorar la maduració dels ossos, s'observa que hi ha un avanç per a l'edat cronològica i en moltes ocasions per a l'edat estatural. En aquestes condicions encara que el nen sigui alt, el pronòstic de la talla adulta serà baix, ja que la maduració dels ossos està avançada i els cartílags de creixement es tancaran abans. Caldrà fer uns estudis analítics, juntament amb una Ressonància Nuclear Magnètica, per a veure les característiques de la hipòfisi, que és una glàndula situada en el cervell que controla el creixement i el desenvolupament dels nens. En la majoria dels casos no es troba cap causa responsable de la pubertat precoç i llavors diem que és idiopàtica. Al mateix temps, caldrà fer unes anàlisis per a valorar la funció dels ovaris i de la hipòfisi. Depenent de la situació de la talla en el moment de la consulta i de la genètica, caldrà engegar un tractament frenador, a fi de perllongar el període de creixement. Aquest tractament serà com a mínim d'un any i la seva durada posterior dependrà del pronòstic de la talla final.
Aquest procés és transitori, però pot durar fins als 2 o tres anys d'edat i després remet espontàniament. Desapareix el teixit glandular previ, però generalment queda un petit cúmul gras, que pot interpretar-se com glàndula mamaria. En algunes ocasions, l'ús de pomades que continguin esteroides, poden allargar el problema. Altra possibilitat ho constitueix la pubarquia precoç, que consisteix en l'aparició de borrissol en la zona genital a edats primerenques. Generalment té lloc entre els 6 i els 8 anys, tant en els nens com en les nenes, encara que pot aparèixer abans. Tradueix l'engegada de les glàndules suprarenals (damunt dels ronyons), que en aquestes edats comencen a funcionar, segregant una hormona que en abreviatura és la DHAS, amb certa acció d'hormona masculina i l'efecte de la qual és el de provocar l'aparició del borrissol genital. Aquesta situació és fisiològica i d'obligat pas per a tots els nens. No obstant això, de vegades, si la maduració òssia està molt avançada i l'augment de la velocitat de creixement és molt acusat, caldrà fer alguna anàlisi de sang més especial per a descartar qualsevol anomalia en la funció d'aquestes glàndules. Algunes vegades, els nens presenten una vellositat llarga i d'aspecte trencadís pels braços, les cames i especialment en la zona baixa de l'esquena. Sol tractar-se de la hipertricosi lanuginosa, que només significa que el borrissol del fetus no ha caigut abans del naixement i s'ha mantingut. Aquests casos han d'estudiar-se en un primer moment, però en molt poques ocasions es troba una alteració hormonal responsable.
En el cas que s'engegui un tractament, és necessari que els nens comprenguin la necessitat ja que en principi no tenen símptomes, es troben bé i és difícil entendre que "vaig al metge i no tinc res".
Treball elaborat el Gener
del 2006 |
||||||
