Oxiürosi

Tornar

Que és l’oxiürosi?

És la infestació intestinal produïda per un cuc nematode anomenat oxiür o Enterobius Vermicularis. És l’helmint de major distribució geogràfica, afectant al 30% dels nens en edat escolar.

Els oxiürs immadurs es localitzen a l'intestí prim. Els adults, que són de color blanc i d'uns 4 a 6 mm de longitud, viuen en l'intestí gruixut, des d'on migren generalment a la nit cap als marges de l'anus i les seves proximitats, i aquí les femelles dipositen els seus ous que contenen les larves.


Com es transmet?

La transmissió és fecal-oral, per ingestió d'aliments o terres contaminades, o per autoinfestació. Els ous romanen durant setmanes en robes, sòl, i ungles, i la seva presència exigeix una sèrie de mesures higièniques, a més del tractament mèdic per a combatre les reinfeccions.


Quins símptomes presenta?

La malaltia cursa de forma asimptomàtica, o simptomàtica amb picor anal o perianal, de gran intensitat de predomini vespertí, amb freqüents lesions per gratat, i amb menor freqüència dolors abdominals, diarrea, vòmits, femta amb moc, etc. També pot aparèixer falta d'apetit, alteracions del somni, irritabilitat i terrors nocturns. En nenes pot aparèixer picor vulvar.


Com es diagnostica?

L'examen de l’anus sobretot a la nit pot mostrar cucs. En cas contrari es pot realitzar el diagnostico mitjançant l'estudi microscòpic de femta.


Com es guareix?

El tractament d'elecció és amb Mebendazol o amb Pamoato de Pirantel, havent de ser sempre bifàsic amb un període entre ambdós períodes de tractament d'almenys 2-3 setmanes.


Com es pot prevenir?

Neteja de mans i robes. És convenient tractar als familiars que conviuen amb el nen infestat.

BIBLIOGRAFIA
- Gómez Campderá, Jóse Antonio. Rodríguez Fernández, Rosa. González Sánchez, M.I. Parasitosis intestinales frecuentes. Infectologia. Protocolos AEP. 2002.
- García Buey L, Pajares García JM. Parasitosis intestinales (y II): Helmintiasis. Salud Rural 1987;4(10):13-30.

Treball elaborat el Desembre del 2006
Dr. R. Clapes Ferran
Servei d’Urgències. Hospital de Nens de Barcelona

Tornar