 |
Significat dels termes Odontològics més freqüents |
 |
Tornar
APARELLS FIXOS: aparells
que es fan servir a ortodòncia i que es fixen a les dents,
sense poder ser manipulats pel pacient. Es fan servir brackets,
bandes i arcs dentals per corregir la posició dentaria. Aquests
aparells han de ser controlats periòdicament per lespecialista.
APARELLS REMOVIBLES: aparells
que es fan servir a ortodòncia i que poden ser retirats de
la boca pel pacient. El formen una base dacrílic o
resina i uns ganxos. Cal fer una neteja a fons de laparell
i controls regulars per lespecialista.
CÀRIES: destrucció
localitzada de lesmalt dental que, sense tractament, profunditza
i amplia la destrucció de la dent.
CARRALL: concreció
dura dorigen calcari i color groguenc o marró que es
forma i es diposita a la placa dental i sadhereix fermament
a lesmalt de les dents.
CEFALOMETRIA: mesures cranials
que es fan a una radiografia de perfil de crani del pacient per
tal de fer un tractament ortodòncic o quirúrgic.
CORONA DE REVESTIMENT:
estructura que simula la corona de la dent fabricada amb diferents
materials i que es recomana a dents molt destruïdes per protegir
la resta dentaria. També es recomana per dents tractades
a endodòncia o dents que seran suport de ponts o aparells
removibles.
EMPASTAMENT: farciment
de les cavitats de les dents destruïdes per la càries.
ENDODÒNCIA: recurs
terapèutic necessari quan la càries arriba a la polpa
dental, la infecta i, per tant, provoca una pulpitis. Es coneix
popularment amb lexpressió matar el nervi.
Primerament, sadministra anestèsia local i després
es trepa la corona de la dent per tal dextreure la polpa dental
infectada, es fan més grans els conductes de larrel
i selimina el nervi. Un cop netejats i esterilitzats els conductes,
sobtura la cavitat.
MALALTIA PERIODONTAL: trastorn
inflamatori crònic dels teixits que envolten les dents i
es fixen a lòs maxil.lar.
ESTOMATOLOGIA: branca de
la medicina que socupa de les malalties de la boca.
GINGIVITIS: inflamació
aguda o crònica de les genives degut a una causa infecciosa
o traumàtica.
MANTENIDOR DESPAI:
és un aparell ortodòncic fix o removible que es fa
servir per impedir el desplaçament de les dents i evitar-ne
així la pèrdua despai deguda a la caiguda prematura
de les dents de llet.
QUEIXAL DEL SENY: també
es coneix com queixal cordal o tercera dent molar.
OBTURACIÓ/PLOMBATGE:
veure empastament.
ODONTÀLGIA: dolor
de les dents.
ODONTOLOGIA: estudi de
les dents i de les seves malalties.
ORTODÒNCIA: branca
de lodontologia que socupa de les alteracions de posició
dentaria mitjançant aparells fixes o removibles, lobjectiu
dels quals és la restauració de la posició
de les dents i una aparença estètica òptima.
ORTOPANTOMOGRAFIA: també
coneguda com radiografia panoràmica de la boca.
Es tracta duna imatge radiogràfica obtinguda des de
fora de la boca amb un aparell que gira al voltant del cap del pacient.
Mostra de forma clara les dents i les estructures de suport dental.
PERIODÒNCIA: branca
de lodontologia que socupa de les genives i de lós
de suport de les dents.
PIORREA: veure malaltia
periodontal.
TARTRECTOMIA: coneguda
popularment com neteja bucal. Tècnica de neteja
que fa servir lodontòleg per eliminar el carrall dental.
(Revisat i actualitzat el Novembre del 2007)
BIBLIOGRAFIA
- López M. Manual Odontopediatria. Ed. Interamericana.
1ª ed. 1997.
- Pinkham J. Odontologia Pediàtrica. Ed. Interamericana.
3ª ed. 2001.
- - Van Waes H. Atlas Odontologia Pediàtrica. Ed. Masson.
2002.
- Barberia E. Odontopediatria. Ed. Masson. 2ª ed. 2001.
Treball elaborat el Gener
del 2004.
Dr. Ramon Clapes Ferran
Servei dUrgències. Hospital de Nens de Barcelona
Tornar
|