 |
Guia d'higiene dental |
 |
Tornar
· Com raspallar-se
les dents
· Quan ens
hem de raspallar les dents?
· Quin és
el raspall de dents més adient?
· Quina és
la pasta de dents més adient?
· Com es fa
una raspallada de dents correcte?
· Raspallat
de la cara externa de les dents
· Raspallar
la cara interna de les dents
· Raspallar
la cara mastegadora de les dents
· Com podem
eliminar la placa bacteriana de les superfícies de contacte
entre dent i dent?
· Com comprovar
si la tècnica de raspallada és eficaç?
· Per què
hem de tenir cura de les dents de llet si cauen?
· Quina cura
requereix el raspall de dents?
Com raspallar-se
les dents
Si volem que la raspallada de les dents sigui eficaç, cal
realitzar-la regularment i de manera quotidiana després dels
àpats i abans danar-sen a dormir. És molt
important tenir una acurada tècnica de raspallada ja que,
en cas que la raspallada de les dents no es realitzi correctament,
no sacompleix la finalitat i pot ser perjudicial, malmetent
les dents i irritant les genives. És per aquest motiu que
és bàsic que els pares coneguin la tècnica
correcta per poder-se-la ensenyar els seus fills.
Pujar
Quan ens hem
de raspallar les dents?
La funció de la raspallada de les dents consisteix a eliminar
la placa bacteriana, una pelolícula transparent fina formada
per restes daliment, saliva i cèlolules descamades
de linterior de la boca on trobem gèrmens que, al degradar
els sucres procedents dels aliments elaborant unes substàncies
àcides que deterioren la superfície de les dents.
És per aquest motiu que la raspallada després de cada
àpat és fonamental.
Pujar
Quin és
el raspall de dents més adient?
Lelecció del raspall de dents és molt important
ja que leficàcia de la higiene depèn de les
seves característiques.
La mida del raspall sha dadaptar a ledat del nen
amb un capçal que pugui arribar bé als espais interdentals.
Les fibres no han de ser molt dures per tal de no fer malbé
les genives ni massa toves ja que, en aquest cas, no serien útils
per eliminar la placa bacteriana.
El raspall sha de canviar amb regularitat (cada 3-4 mesos)
perquè si les fibres estan gastades perd tota la seva utilitat.
La raspallada dental es pot començar quan surten les primeres
dents amb un raspall de fibres toves i sense utilitzar pasta de
dents fins els 2 anys.
Pujar
Quina és
la pasta de dents més adient?
Qualsevol pasta de dents va bé encara que les elaborades
per ús infantil són preferibles ja que són
menys abrasives, de gustos agradables i amb el contingut de fluor
adient.
Pujar
Com es fa
una raspallada de dents correcte?
Una acurada tècnica de raspallat inclou:
1) Raspallat de la
cara externa de les dents.
2) Raspallat de la cara
interna de les dents.
3) Raspallat de la cara
mastegadora de les dents.
Pujar
Raspallat
de la cara externa de les dents
La cara externa de les dents és la cara que està en
contacte amb els llavis i és més accessible al raspallat.
La raspallada de les dents superiors sha diniciar posant
el raspall en el límit de la geniva amb la dent i dirigir-se,
amb un moviment descombrada, de dalt a baix.
En el cas de les dents inferiors, la raspallada també sha
diniciar en el límit de la geniva amb la dent i dirigir-lo
de baix a dalt.
Lacció sha de repetir diferents cops a cada sector,
tant a les dents superiors com a les inferiors.
Pujar
Raspallar
la cara interna de les dents
Aquesta és la part més complexa i, sovint, es descuida.
La cara interna sha de raspallar des del límit de les
dents amb la geniva cap al límit lliure, amb un moviment
descombrada mitjançant un gir de canell.
Pujar
Raspallar
la cara mastegadora de les dents
Per fer una neteja correcta hem de recolzar el raspall sobre la
cara mastegadora de les dents i, mitjançant moviments circulars,
aconseguir que les fibres del raspall penetrin els solcs i fissures
dels molars i premolars.
El procediment sha de fer a totes les peces inferiors i superiors
de la dentadura.
Pujar
Com podem
eliminar la placa bacteriana de les superfícies de contacte
entre dent i dent?
En nens grans (a partir dels 7-8 anys) mitjançant fil de
seda dental o utilitzant microraspalls que sintrodueixen entre
dent i dent, amb un moviment de serra, aconseguim que es desenganxi
la placa dental.
Pujar
Com comprovar
si la tècnica de raspallada és eficaç?
Al mercat hi ha unes pastilles colorants que es dissolen a la boca
i tenyeixen la placa bacteriana dipositada on no sha raspallat
correctament. Daquesta manera, el nen pot descobrir les zones
on no arriba o on no insisteix gaire amb el raspall i millorar la
seva tècnica.
Pujar
Per què
hem de tenir cura de les dents de llet si cauen?
Cada dent de llet ocupa un espai a la dentadura que posteriorment
se substitueix per una peça dental permanent. Si la dent
de llet cau o sha dextreure prematurament per una càries,
el més probable és que el seu espai sigui ocupat per
les peces del costat i, quan arribi el moment de lerupció
de la dent permanent, no trobi el lloc corresponent per situar-shi.
Aquesta és una de les causes més comunes de mala disposició
dental que es pot evitar si es cuiden millor les dents de llet.
Pujar
Quina cura
requereix el raspall de dents?
Hi ha unes recomanacions generals que cal seguir:
1) Després del
raspallat, aclarir el raspall dental acuradament amb aigua corrent,
deixar-lo assecar a laire i guardar-lo en posició
vertical, amb les fibres cap amunt. Si diferents raspalls comparteixen
el mateix pot, sha devitar el contacte entre ells.
2) No cal mullar els
raspalls dentals amb solucions desinfectants o col-lutoris bucals.
Aquesta pràctica pot provocar la contaminació entre
raspalls si la solució es fa servir durant un període
llarg o si diferents usuaris la comparteixen.
3) Tampoc cal fer servir
dispositius de microones o raigs ultraviolats per desinfectar
els raspalls de dents. Aquestes mesures els poden malmetre.
4) No guardar els raspalls
a recipients tancats. Sota aquestes condicions apareix més
freqüentment el creixement bacterià que a laire
lliure.
5) Canviar el raspall
de dents cada 3-4 mesos o abans si les puntes de les fibres estan
gastades o doblegades.
6) No compartir mai els
raspalls de dents ja que augmenta el risc de contraure infeccions.
Pujar
(Revisat i actualitzat el Novembre del 2007)
BIBLIOGRAFIA
- Van Waes H. Atlas Odontologia Pediàtrica. Ed. Masson.
2002.
- Barberia E. Odontopediatria. Ed. Masson. 2ª ed. 2001.
Treball elaborat el juliol
del 2003.
Dr. Ramón Clapés Ferran
Servei dUrgències. Hospital de Nens de Barcelona
Tornar
|