1.- El nen gaudirà de tots els drets enunciats en aquesta declaració. Aquests drets seran reconeguts a tots els nens sense fer cap excepció, distinció o discriminació per motius de raça, color, sexe, idioma, religió, opinions polítiques o de qualsevol altre tipus, origen nacional o social, posició econòmica, naixement o alguna altra condició, ja que sigui del mateix nen o de la seva família.

2.- El nen gaudirà d'una protecció especial i disposarà d'oportunitats i serveis per poder desenvolupar-se físicament, mentalment, moralment, espiritualment i socialment de forma saludable i normal, i també en condicions de llibertat dignitat. En promulgar lleis amb aquesta finalitat, la consideració fonamental que es tindrà en compte serà l'interès superior del nen.

3.- El nen té dret des que neix a tenir un nom i una nacionalitat.

4.- El nen ha de gaudir dels beneficis de la seguretat social. Tindrà dret a créixer i a desenvolupar-se amb una bona salut; i per això s'haura de proporcionar, tant a ell com a la seva mare, cures especials, i fins i tot atenció prenatal i postnatal. El nen tindrà dret a rebre una alimentació, una vivenda, un esbarjo i uns serveis.

5.- El nen físicament o mentalment impedit o que pateixi algun impediment social ha de rebre el tractament, l'educació i les cures especials que requereixi el seu cas particular.

6.- El nen, per poder desenvolupar la seva personalitat de manera plena i harmoniosa, necessita amor i comprensió. Sempre que sigui possible, haurà de créixer a l'empara dels seus pares i sota la seva responsabilitat, i en tot cas en un ambient d'afecte i seguretat moral i material. Tret de casos excepcionals, per tant, no s'ha de separar el nende poca edat de la seva mare. La societat i les autoritats públiques tindran l'obligació de cuidar de manera especial els nens sense família o que no tinguin els mitjans adequats de subsistència. Per al manteniment dels fills de famílies nombroses convé concedir subsidis estatals o d'un altre tipus.

7.- El nen té dret a rebre educació, que serà gratuïta i obligatoria almenys en les etapes elementals. Se li donarà una educació que afavoreixi la seva cultura general i li permeti, en condicions d'igualtat d'oportunitats, desenvolupar les seves aptituds i els seu seny individual, els seu sentit de la responsabilitat moral i social i arribar o ser un membre útil de las societat.
L'interès superior del nen ha de ser el principi rector dels que tenen la responsabilitat de la seva educació i orientació; i aquesta responsabilitat afecta, en primer terme, els pares.
El nen ha de gaudir plenament del joc i l'esbarjo, que hauran d'estar orientats cap als objectius definits per l'educació; la societati les autoritats públiques s'esforçaran per promoure aquest dret.

8.- El nen ha de figurar, en totes les circumstàncies, entre els primers que rebin protecció i auxili.

9.- El nen ha de ser protegit contra tota forma d'abandonament, crueltat i explotació. No serà objecte de cap tipus de tràfic. No s'ha de permetre al nen treballar abasn d'una edat mínima adequada, i en cap cas se li permetrà que faci cap feina o treball que pugui perjudicar la seva salut o la seva educació, o impedir el seu desnvolupament físic, mental o moral.

10.- El nen ha de ser protegit contra les pràctiques que puguin fonamentar la discriminació racial, religiosa o de qualsevol altre tipus. Ha de ser educat en un esperit de comprensió, de tolerància, d'amistat entre els pobles, de pau i fraternitat universal, i amb plena consciència que ha de dedicar les seves energies i aptituds al servei dels seus semblants.

Declaració aprovada per l'Assemblea General de les Nacions Unides el 20 de novembre de 1959.