|
ABDOMEN: Part del cos compresa entre el tòrax, separat del mateix pel diafragma, i la pelvis, contenint en el seu interior les vísceres abdominals. ABDOMINÀLGIA: Dolor a l’abdomen. ABSCÉS: Acumulo de pus localitzat arreu del cos produït generalment per una infecció. Quan s'infecta una zona d'un teixit, el nostre cos és capaç d'aïllar la infecció i així evitar que s'estengui, produint-se d'aquesta forma un abscés. ACÒLIA: Absència o disminució de la secreció biliar produint una falta de pigmentació de la femta, apareixent aquestes de color blanquinós. Pot presentar-se en malalties hepàtiques com l'hepatitis i en malalties obstructives de les vies biliars. ACUFEN: Sorolls o zum-zum en un o ambdós oïdes percebuts solament per l'individu que ho pateix, sense cap font real sonora o física, que els produeixi. ADENITIS: Inflamació d'un gangli limfàtic, que es manifesta per l'augment de la grandària, dolor i elevació de la temperatura local, generalment de causa infecciosa. ADENOIDES: Massa de teixit limfàtic situada en la part posterior del nas. Intervenen com part del sistema immunològic en la lluita contra les malalties en etapes primerenques de la vida. El seu augment de volum per infeccions respiratòries freqüents produeix obstrucció de la via respiratòria acompanyat de símptomes com obstrucció nasal, respiració bucal, mucositat nasal i respiració sorollosa, veu ennassada i roncs. ADENOÏDECTOMIA: Extirpació quirúrgica de les adenoides. La seva extirpació no produeix disminució de les defenses en el nen. Quan són operades altres teixits limfàtics de l'organisme supleixen la seva funció. ADENOPATIA: Augment de la grandària d'un gangli limfàtic, independentment de la causa que ho provoqui. AFEBRIL: Absència de febre. AFTA: Petita ulcera d'aspecte blanquinós que apareix en la mucosa oral i faríngia. AL·LERGEN: Substància capaç de produir una resposta al·lèrgica. Els àcars, pol·lens d'algunes plantes o fins i tot el pèl d'alguns animals són exemples molt habituals d’al·lergens. AL·LÈRGIA: Fenomen d’hipersensibilitat en el que una substància externa denominada al·lergen ocasiona una resposta en l'individu sensibilitzat en forma d'anticossos. Aquests anticossos ocasionen l'alliberament d'unes substàncies que són responsables de les malalties al·lèrgiques. AMAUROSI: Ceguesa. Pèrdua del sentit de la vista. AMBLIOPIA: Coneguda també com a ull gandul, és aquell que no s'ha desenvolupat normalment durant la infantesa i com a conseqüència té menys visió que l'altre ull. L'ambliopia afecta a un 4% dels nens. Sol ser detectada en exploracions rutinàries de la visió pel pediatre o per l'oftalmòleg pediàtric ja que causa molt pocs símptomes i sol passar desapercebuda per als pares. AMÍGDALES: Masses de teixit limfàtic, ovals i carnoses, que estan en la paret lateral de l’orofaringe a cada costat de la gola. Intervenen com part del sistema immunològic en la lluita contra les malalties en etapes primerenques de la vida. ANAMNESI: Conjunt de dades d'un pacient i de les seves malalties obtingut mitjançant l'interrogatori mèdic. ANÈMIA: És la disminució del nombre de glòbuls vermells en la sang per sota del normal, usualment mesurada per la reducció en la quantitat d’hemoglobina. Les causes d'aparició d'anèmia en el nen pot ser per reducció en la capacitat de producció de glòbuls vermells per insuficiència de la medul·la òssia com malalties de la medul·la, medicaments, infeccions per virus, càncer; per estats deficitaris com el dèficit de vitamina B6, B12, ferro; per hemòlisi o destrucció dels glòbuls vermells; i per hemorràgies agudes o cròniques. ANESTÈSIA: L'anestèsia és un procediment mèdic utilitzat per a eliminar la sensibilitat al dolor causat en un acte quirúrgic o quan es requereix immobilitzar al nen per a realitzar un procediment mèdic com exploracions endoscòpiques, radiològiques o d'imatge, etc... Hi ha tres classes d'anestèsies: local, regional i general. L'anestèsia local consisteix a aplicar una substància anestèsica que elimini els impulsos nerviosos a la zona injectada. Amb aquest procediment es realitzen sutures de ferides petites. L'anestèsia regional consisteix a introduir la substància anestèsica en zones on passen nervis grans que innerven determinades zones o parts del cos. Mitjançant el bloqueig d'aquests nervis, s'obté l'anestèsia de les zones que es desitja intervenir; per exemple l'anestèsia peridural, l'anestèsia caudal, etc. L'anestèsia general consisteix en l'aplicació d'un anestèsic, ja sigui intravenós o inhalat, produint una hipnosi controlada amb el que es pot operar al pacient amb tota seguretat. ANESTÈSIC: Substància que elimina la sensibilitat, generalment dolorosa, d’una part (anestèsic local o regional) o de tot el cos (anestèsic general). ANORÈXIA: Manca de gana. Inapetència. ANORÈXIA NERVIOSA: Alteració de la conducta alimentària provocada pel temor a augmentar de pes, que duu a la distorsió de la pròpia imatge corporal, veien-se, qui la pateix, gros a pesar que el seu pes estigui molt per sota del recomanable, deixant de menjar i posant en perill la seva vida. ANTICÒS: Substància secretada pel sistema immunològic, la funció del qual és defensar-nos davant la presència d'un antigen. ANTÍDOT: Substància que contraresta els efectes d'altra substància potencialment tòxica, mitjançant la seva inactivació o per oposició a la seva acció. ANTIEMÈTIC: Fàrmac amb acció per a tractar o prevenir les nàusees i vòmits. ANTIGEN: Substància que a l'entrar en contacte amb el nostre organisme i ser reconeguda com potencialment nociva pel sistema immunològic, indueix la formació d'anticossos. Poden actuar com antígens substàncies químiques, virus, bacteris i fongs entre d’altres. ANTIPIRÈTIC: Veure
Antitèrmic ANTISÈPTIC: Substància que impedeix el desenvolupament i proliferació de gèrmens a la zona on s'aplica. ANTITÈRMIC: Substància farmacològica l'acció principal de la qual és disminuir la temperatura corporal en presència de febre. Els antitèrmics són medicaments que tracten la febre d'una forma simptomàtica, sense actuar sobre la causa que provoca la febre. Les mesures físiques com els draps mullats en aigua freda sobre el cos del malalt o els banys d'aigua tèbia, són una bona mesura antitèrmica. Els antitèrmics mes freqüentment usats en pediatria són el Paracetamol i l’Ibuprofèn. ANTITUSSIGEN: Fàrmac per a tractar o calmar la tos. APARELLS FIXOS: Aparells utilitzats en ortodòncia que es fixen a les dents i no poden ser manipulats pel pacient. S'usen brackets, bandes i arcs per a la correcció de la posició dentaria. Aquests aparells han de ser controlats periòdicament per l'especialista. APARELLS REMOVIBLES: Aparells utilitzats en ortodòncia que poden ser retirats de la boca pel pacient. Estan formats per una base d'acrílic o resina i uns ganxos. Requereixen controls freqüents per l'especialista i una minuciosa neteja. ARÍTMIA: Alteracions del ritme dels batecs cardíacs. Cada batec es produeix per l'estímul elèctric generat en el mateix cor per un node anomenat node sinusal. Si existeix alguna anormalitat en la seqüència d'estímuls elèctrics que arriben al cor, es produeix una arítmia. ARTRÀLGIA: Dolor en una articulació, generalment de causa traumàtica, infecciosa o reumàtica. ATRÈSIA: És la falta de perforació o oclusió d'un orifici o conducte normal del cos humà, generalment de causa congènita. ASTRINGENT: Substància o aliment que produeix sequedat i constricció en els teixits orgànics, disminuint així la secreció. ARTRITIS: Inflamació d'una articulació, acompanyat de dolor, envermelliment i rigidesa, generalment de causa traumàtica, infecciosa o reumàtica. ASTRINGENT: Substància o aliment que produeix sequedat i constricció en els teixits orgànics, disminuint així la secreció. ATRÒFIA: Disminució de la grandària d'un òrgan o teixit, amb disminució de la seva funció, ocasionada generalment per inactivitat o degeneració cel·lular.
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||
